Per a molta gent, el mon virtual de Second Life ha suposat una revolució en el camp de la comunicació. Ja hi tenim mitjants de comunicació - propis o avatars dels del mon real-, partits polítics - amb les seves propagandes, manifestacions i actes bandàlics- i ara també tenim empreses. Aquestes, en un hàbil moviment per apropar-se als seus mercats, monten stands virtuals on poden promocionar els seus productes - podent d'aquesta manera fer una especialització de la promoció d'un producte qualsevol però amb baixos costos - i d'interactuar amb els seus potencials clients. D'altres prefereixen explorar les possibilitats que pot tenir Second Life com a Head-quarter i poder treballar i celebrar-hi reunions.
Un cas bastant sorprenent, és el de la immobiliaria Anshe Chung. Aquesta immobiliaria, de fet, és una empresa creada a Second Life i ja factura 197.000 €, reals, per any - prop de 33 milions de les antigues pessetes -. Tampoc m'extranya que amb casos com aquests i amb el ressó mediàtic que té qualsevol event produït dintre de Second Life; no és molt extrany que els caps pensant de les seccions de Publicitat i/o Marketing de les empreses vegin amb aquest món virtual com la gallina dels ous d'or.
Jo, sincerament, desconfio en les possibilitats de Second Life, ja que si és cert que té una quantitat desmesurada d'usuaris registrats, peró també és cert que només un grup reduït d'aquests s'hi connecten habitualment. LA majoria es van crear un compte d'usuari, com jo mateix al principi de tot, per a descubrir que era pero ja no hi han tornat a entrar.
Només amb el pas del temps veurem si aquesta estrategia d'apostar per Second Life funciona o no.
diumenge, 23 / desembre / 2007
divendres, 21 / desembre / 2007
Las 4 P’s del marketing
Como hemos comentado en clase, las 4 P’s del marketing son los instrumentos de seducción que tiene la empresa a su alcance. Estas variables permiten conocer de forma exhaustiva las necesidades del consumidor.
Las 4 P’s están compuestas por: producto, precios, plaza y promoción. O lo que es lo mismo, la política del producto (producto), la política de los precios (precios), la política de distribución (plaza), y la política de de comunicaciones (promoción).
Las 4 P’s están compuestas por: producto, precios, plaza y promoción. O lo que es lo mismo, la política del producto (producto), la política de los precios (precios), la política de distribución (plaza), y la política de de comunicaciones (promoción).
Una explicación detallada de cada una de las P:
Producto: define las características del producto (objeto o servicio) que se le ofrece o vende a los consumidores. Se tienen que enumerar las características, y el beneficio que obtendrá el cliente con cada una de ellas, y se definirán las necesidades que satisfacen a los clientes.
Precios: determinan el coste total que representa el producto para el cliente (incluyendo su distribución, sus garantías, sus descuentes, etc.). El precio del producto se establece por mercado, y mirando cuánto cuesta los bienes y servicios similares, teniendo un amplio margen por si es necesario realizar descuentos. También hay que tener en cuenta que el precio es una valoración del producto para los posibles consumidores.
Distribución: se realiza escogiendo a los intermediados (mayoristas, distribuidores, minoristas, etc.) por los cuales el producto llegará a los consumidores.
Promoción: selecciona la manera por la cual el producto se dará a conocer a los clientes, y de cómo estos lo comprarán. Dentro de la promoción puede haber anuncios (radio, TV, etc.), participación de ferias comerciales, etc.
También me gustaría comentar que las 4 P’s representan la visión de los vendedores para influenciar a los compradores. Y que ha habido algunas tentativas para añadir una P a las 4P’s, esta quinta P se referiría a el personal.
Y por último me gustaría comentar que Robert Lauterborn sugirió que las 4 P’s del vendedor se convierten en las 4 C’s del consumidor.
Las 4 P’s ------------------> Las 4 C’s
Producto -------------------> Consumidor
Precio ----------------------> Costo
Plaza -----------------------> Conveniencia
Promoción ------------------> Comunicación
¿Qué os parece añadir una quinta P? ¿Os parece buena la idea de Robert Lauterborn de que las 4 P’s se convierten en las 4 C’s?
Y con esto doy por finalizada mi última entrada en el blog de E3. Os deseo que paséis una feliz navidad y un feliz año nuevo 2008.
Fuente de información:
Y con esto doy por finalizada mi última entrada en el blog de E3. Os deseo que paséis una feliz navidad y un feliz año nuevo 2008.
Fuente de información:
Un poquito sobre el Marketing
Siguiendo mi línea de textos explicativos, hoy, y ya por última vez este cuatrimestre, hablaré acerca de la mercadotecnia, mercadeo, comercialización o marketing.
La Wikipedia nos define el marketing como:
“El marketing es la disciplina que se preocupa de estudiar, teorizar y dar soluciones sobre: los mercados, los clientes o consumidores (sus necesidades, deseos y comportamiento) y sobre la gestión del mercadeo (o gestión comercial) de las organizaciones (principalmente las empresas, pero no de forma exclusiva).”
Dicho en otras palabras, es el departamento que se dedica a la publicidad, aunque la publicidad en si es una parte mas del marketing pero todo el mundo asocia publicidad con marketing, de algún producto, evento, de cualquier cosa. Es muy importante la campaña que se hace acerca de un producto por ejemplo y como se expone al público para que este lo encuentre atractivo, le impacte y decida comprarlo.
El marketing ya en general, se puede definir como el uso de una combinación de piezas (producto, precio, distribución, y publicidad), las cuales bien combinadas se encargan de satisfacer al cliente. Otra forma de definirlo es aduciendo que marketing es todo aquello que esta en las manos de una empresa para hacer conocer sus productos en un ya amplio mercado, o hacerse conocer a si misma. ¿Cómo puede hacer esto una empresa, como de la nada, una empresa consigue que sea conozca, al menos en su país?
Para ello la empresa deberá gestionar su producto, su precio, buscar su público, su clientela, también gestionar su relación con proveedores y propios clientes, y sobre todo muy importante, relacionarse con los medios de comunicación, televisión, radio, periódicos, revistas...para poder poner sus anuncios. Actualmente el único y mejor sistema para poder llegar al público es la televisión, es el medio de comunicación, seguido de los diarios el cual más gente ve. En una empresa, normalmente, el área comercial abarcará el área de marketing y el área de Ventas.
Ahora vamos a definir algunos conceptos importantes del marketing:
- Producto: en el ámbito del marketing, un producto es todo aquello que se ofrece a un mercado para su adquisición, uso y/o consumo y que puede satisfacer una necesidad o un deseo. A objetos, materiales o bienes, servicios, personas, lugares, organizaciones o ideas.
- Precio: éste no tiene ninguna relación con los costos asociados al producto al que se le fije. El precio viene fijado por costes de producción, intermediarios (cada vez más), y por último para hacer una buena campaña de marketing hay que fijarse en los precios de la competencia, e intentar poner un precio más bajo para que tu producto se venda mas que el otro.
- Distribución: es el dónde comercializar el producto o el servicio que se le ofrece. El Merchandising, también entra dentro de la distribución, se basa en el estudio de la ubicación física del producto para facilitar su acceso al consumidor, técnica muy empleada en las grandes superficies comerciales.
- Promoción: todo aquello relacionado con las funciones realizadas para que el mercado se entere de la existencia del producto/marca es lo que se denomina promoción, ésta la gestión de los vendedores, oferta del producto o servicio por teléfono, Internet u otros medios similares, los anuncios publicitarios, y la publicidad mediante otros vehículos.
Resumiendo, en mi opinión lo más importante dentro del marketing es la publicidad, es lógico que el precio, y la distribución del producto es importante, pero si ese producto no llega a los futuros consumidores, todo el trabajo que hay detrás no habrá servido de nada. Como he dicho antes, la televisión y también la prensa, pero aun si cabe, más la televisión, es el medio escogido por más empresas para anunciar sus productos. La televisión la ve todo el mundo, de todo el rango de edades, por ejemplo una empresa de juguetes, no anunciara sus juguetes en un diario, ya que dudo mucho que un niño de 5 años se ponga a leer la Vanguardia por ejemplo. Ahora en Navidad, este sector de la empresa es el que mas trabaja, es ahora cuando tienen que aumentar las ventas lo más que puedan, aunque las grandes empresas ya saben mas o menos lo que van a ganar, gracias a la contabilidad que tienen almacenada.
Como siempre, si tenéis algo a decir, por favor comentarlo!
Web de soporte: http://es.wikipedia.org/wiki/Marketing
dimecres, 19 / desembre / 2007
BRANDING
El BRANDING és un tipus de marketing, és a dir, una forma de gestionar el mercat.
Més concretament, el branding és la representació de idees que s’atribueix a una marca per tal de cobrir les necessitats del consum i presenta un missatge sobre l’empresa.
Actualment, té una gran importància l’estratègia de les marques, són ja subjectes d’inversió dels seus productes, és a dir, la gestió de marques.
Més concretament, el branding és la representació de idees que s’atribueix a una marca per tal de cobrir les necessitats del consum i presenta un missatge sobre l’empresa.
Actualment, té una gran importància l’estratègia de les marques, són ja subjectes d’inversió dels seus productes, és a dir, la gestió de marques.
Els elements més essencials d’una marca són:
LOGOTIP: que és el nom de l’empresa, la qual a la llarga és la identitat de l’empresa.
SÍMBOL: és el dibuix que representa l’empresa des de un punt de vista material.
SÍMBOL: és el dibuix que representa l’empresa des de un punt de vista material.
Nom comunicatiu: denominació la qual es reconeix l’empresa, normalment són breus els noms.
El braning hi ha 4 dimensions: Comunicar al públic qui ets.
Comunicar el que fas.
Comunicar com fas el que fas.
La marca ha de ser impulsora per tal d’aconseguir clients.
El braning hi ha 4 dimensions: Comunicar al públic qui ets.
Comunicar el que fas.
Comunicar com fas el que fas.
La marca ha de ser impulsora per tal d’aconseguir clients.
Cal tenir en compte, que la publicitat no crea marca, ni tampoc la creació d’ella, sinó que en la publicitat tan sols surt la marca per comunicar missatges consistents i per tal que els consumidors és fixin i consumeixin el producte.
http://bwnt.businessweek.com/brand/2006/ aquesta pàgina posa les 100 marques més conegudes, en la qual precisa que Coca-Cola és la primera.
En conclusió, el branding és un element essencial del marketing, actualment la gent compra segons la marca, és a dir, em estandarditzat els noms segons les marques. Per exemple anar amb una bossa Luis Vuitton és considerat tenir una classe social.
El que em qüestiono, és que si cada cop més estem sotmesos les marques.
http://www.alzado.org/articulo.php?id_art=517
http://www.creaciondempresas.com/serv_gratuitos/albanova/marketing/art4.asp
http://es.wikipedia.org/wiki/Branding
dilluns, 17 / desembre / 2007
Els indexs financers
Els índexs financers
Aprofito l'entrada d'avui per donar-vos una idea de que són els índexs financers i per què serveixen.
Els índexs són nombres abstractes que representen els moviments d'un conjunt d'actius que els componen: accions, bonos, monedes, commodities, etc.
El pes relatiu que tenen cadascun d'aquests actius en l'índex respon a uns parametres de mesura que es van establir en el moment de la creació de l'index. Un cop creat l'index, el pes que te cadascún d'aquests actius en el conjunt mesurat per l'index variarà segons l'evoulució de cada actiu en el mercat. D'aquesta manera, si en l'últim periode de temps mesurat un actiu ha tingut molta importància en el mercat aleshores aquest tindrà una major importància o major pes en el conjunt dels actius mesurats per aquest index.
Hi ha una gran varietat d'índexs i el seu ús ha traspassat les fronteres del món professional per arribar a ser notícia a les pàgines dels principals mitjans de comunicació escrits i audiovisuals. Atenent a les seves variacions, es disposa d'una visió general del funcionament del mercat i representa un mecanisme de mesura per que els inversors comparin l'evolució de les seves inversions en funció de l'evolució de l'index.
Els indexs més coneguts són els que es publiquen en els tres centres financers més coneguts del món: els indexs Nikkei, publicats al Japó per el Nihon Keizai Shimbun, l'índex Dow Jones, i l'index publicat per el Financial Times. De tots aquests, els més coneguts són aquells que mesuren l'evolució dels preus de les principals empreses que cotitzen als mercats com ara el Nikkey Stock Average, el Financial Times Stock Exchange, Dow Jones Industrial Average... Existeixen altres indicadors que permeten estudiar l'evolució del preu de les accions de les empreses de diferents sectors industrials, com podrien ser: el transport, la construcció, les empreses de productes alimenticis, comunicació i espectacles, entre d'altres. Això permet als inversors comparar l'evolució dels diferents sectors i de les empreses dintre de cada sector. Tot i això, els indexs analitzen també tots els aspectes dels mercats financers: els instruments financers amb interessos fixos (com ara els Bons emesos per els governs), els preus de les materies primeres o els tipus de canvi de les divises.
Un exemple d'index és l'IBEX-35 que és el principal index de referència de la bolsa espanyola elaborat per les Bolses i Mercats Espanyols (BME). Aquest està format per 35 empreses cotitzades a les Bolses d'entre les companyies que cotitzen a través del sistema SIBE (Sistema d'Interconexió Bursàtil Espanyol, és la plataforma electrònica para la negociació de valors de renda variable de les quatre bolses espanyoles). A l'hora de mesurar aquestes empreses, aquelles que tenen un major volum negociat d'accions o capitalització bursatil són les que tenen més pes en l'index. Les empreses amb més importància a l'IBEX-35 són: Grupo Santander, Telefónica, BBVA, Endesa, Iberdrola i Repsol YPF. Si una d'aquestes empreses està de baixa llavors l'index se'n ressenteix d'una forma considerable. Cada 6 mesos, 1 de Gener i 1 de Juliol, seguint uns criteris especifics el Comite Assesor Tècnic decideix quines empreses han de formar l'IBEX-35.
Per últim, els indexs també són utilitzats com a eina de comparació d'inversions. Per exemple, jo inverteixo en accions particulars i comparo el meu rendiment amb l'index per veure si vaig per sobre o per sota de la mitjana.
Fonts:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ibex_35
http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_961520722/%C3%8Dndices_financieros.html
http://www.mujeresdeempresa.com/finanzas/finanzas010901.shtml
Aprofito l'entrada d'avui per donar-vos una idea de que són els índexs financers i per què serveixen.
Els índexs són nombres abstractes que representen els moviments d'un conjunt d'actius que els componen: accions, bonos, monedes, commodities, etc.
El pes relatiu que tenen cadascun d'aquests actius en l'índex respon a uns parametres de mesura que es van establir en el moment de la creació de l'index. Un cop creat l'index, el pes que te cadascún d'aquests actius en el conjunt mesurat per l'index variarà segons l'evoulució de cada actiu en el mercat. D'aquesta manera, si en l'últim periode de temps mesurat un actiu ha tingut molta importància en el mercat aleshores aquest tindrà una major importància o major pes en el conjunt dels actius mesurats per aquest index.
Hi ha una gran varietat d'índexs i el seu ús ha traspassat les fronteres del món professional per arribar a ser notícia a les pàgines dels principals mitjans de comunicació escrits i audiovisuals. Atenent a les seves variacions, es disposa d'una visió general del funcionament del mercat i representa un mecanisme de mesura per que els inversors comparin l'evolució de les seves inversions en funció de l'evolució de l'index.
Els indexs més coneguts són els que es publiquen en els tres centres financers més coneguts del món: els indexs Nikkei, publicats al Japó per el Nihon Keizai Shimbun, l'índex Dow Jones, i l'index publicat per el Financial Times. De tots aquests, els més coneguts són aquells que mesuren l'evolució dels preus de les principals empreses que cotitzen als mercats com ara el Nikkey Stock Average, el Financial Times Stock Exchange, Dow Jones Industrial Average... Existeixen altres indicadors que permeten estudiar l'evolució del preu de les accions de les empreses de diferents sectors industrials, com podrien ser: el transport, la construcció, les empreses de productes alimenticis, comunicació i espectacles, entre d'altres. Això permet als inversors comparar l'evolució dels diferents sectors i de les empreses dintre de cada sector. Tot i això, els indexs analitzen també tots els aspectes dels mercats financers: els instruments financers amb interessos fixos (com ara els Bons emesos per els governs), els preus de les materies primeres o els tipus de canvi de les divises.
Un exemple d'index és l'IBEX-35 que és el principal index de referència de la bolsa espanyola elaborat per les Bolses i Mercats Espanyols (BME). Aquest està format per 35 empreses cotitzades a les Bolses d'entre les companyies que cotitzen a través del sistema SIBE (Sistema d'Interconexió Bursàtil Espanyol, és la plataforma electrònica para la negociació de valors de renda variable de les quatre bolses espanyoles). A l'hora de mesurar aquestes empreses, aquelles que tenen un major volum negociat d'accions o capitalització bursatil són les que tenen més pes en l'index. Les empreses amb més importància a l'IBEX-35 són: Grupo Santander, Telefónica, BBVA, Endesa, Iberdrola i Repsol YPF. Si una d'aquestes empreses està de baixa llavors l'index se'n ressenteix d'una forma considerable. Cada 6 mesos, 1 de Gener i 1 de Juliol, seguint uns criteris especifics el Comite Assesor Tècnic decideix quines empreses han de formar l'IBEX-35.
Per últim, els indexs també són utilitzats com a eina de comparació d'inversions. Per exemple, jo inverteixo en accions particulars i comparo el meu rendiment amb l'index per veure si vaig per sobre o per sota de la mitjana.
Fonts:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ibex_35
http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_961520722/%C3%8Dndices_financieros.html
http://www.mujeresdeempresa.com/finanzas/finanzas010901.shtml
diumenge, 16 / desembre / 2007
PUBLICITAT NEGATIVA
La publicitat és una de les principals modalitats de comunicació que serveix pels objectius de l’empresa, i tracta d’informar d’un determinat producte, el qual va dirigit a les persones que els i pot interessar el producte que intenten vendre.
Actualment la publicitat és troba específicament en les medis de comunicació, com la televisió i revistes.
La PUBLICITAT NEGATIVA, és aquella enganyosa, és a dir que menteix o bé no diu la veritat qualitat del producte.
És uan publicitat que manipula la realitat del producte, sense dir-ho directament per tal que no els hi retirin l’anunci.
La discriminació a la dona també és publicitat enganyosa, on és planteja la dona com un objecte, en el contingut publicitari, sense fomentant-li una personalitat, on només té bellesa i està al servei de l’home. Ja que, ja que d’utilització de la dona com un signif
icat sexual, serveix per cridar l’atenció del home.
La imatge de la dona a la publicitat respon en dos arquetips, el de dona objecte o reclam consumista i la dona en rol d’esposa, mare i mestressa. Tot això fa que és doni una imatge
Actualment la publicitat és troba específicament en les medis de comunicació, com la televisió i revistes.
La PUBLICITAT NEGATIVA, és aquella enganyosa, és a dir que menteix o bé no diu la veritat qualitat del producte.
És uan publicitat que manipula la realitat del producte, sense dir-ho directament per tal que no els hi retirin l’anunci.
La discriminació a la dona també és publicitat enganyosa, on és planteja la dona com un objecte, en el contingut publicitari, sense fomentant-li una personalitat, on només té bellesa i està al servei de l’home. Ja que, ja que d’utilització de la dona com un signif
icat sexual, serveix per cridar l’atenció del home.La imatge de la dona a la publicitat respon en dos arquetips, el de dona objecte o reclam consumista i la dona en rol d’esposa, mare i mestressa. Tot això fa que és doni una imatge
Enaquest article surten dades interessants http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/2002/01/27/37071.php
diu que una mitja de dos anuncis presenta la dona com algú intel·ligent, però més del 17% presenta la dona com objecte sexual, un 18% surt la dona com a mare, seguint una mitja de 11 anuncis. Però el que sorprèn és que només 1% de publicitat surt la dona com a líder, autonomia pròpia.
I la imatge que dona l’home? l'home representa l'autoritat, l’experiència i saviesa. Una dada interessant en més del 90% dels anuncis la veu en 'off' que convida a la compra i coneix les bondats del producte és masculina.
Tot i això també hi ha algun anunci discriminatori del home, molt pocs però n’hi, per exemple no se si l’heu vist el de Nescafé el qual s’anuncia un nou tipus d’envàs més fàcil d’obrir, on surt un home obrin el nou envàs i la veu en “off” dient: "Enhorabuena chicos, ya podéis hacer dos cosas a la vez."
Per acabar, cal dir que molts anuncis són retirats la majoria per discriminació a la dona, l’últim cas que s’ha donat recentment és el de Dolce &
Gabbana.
diu que una mitja de dos anuncis presenta la dona com algú intel·ligent, però més del 17% presenta la dona com objecte sexual, un 18% surt la dona com a mare, seguint una mitja de 11 anuncis. Però el que sorprèn és que només 1% de publicitat surt la dona com a líder, autonomia pròpia.
I la imatge que dona l’home? l'home representa l'autoritat, l’experiència i saviesa. Una dada interessant en més del 90% dels anuncis la veu en 'off' que convida a la compra i coneix les bondats del producte és masculina.
Tot i això també hi ha algun anunci discriminatori del home, molt pocs però n’hi, per exemple no se si l’heu vist el de Nescafé el qual s’anuncia un nou tipus d’envàs més fàcil d’obrir, on surt un home obrin el nou envàs i la veu en “off” dient: "Enhorabuena chicos, ya podéis hacer dos cosas a la vez."
Per acabar, cal dir que molts anuncis són retirats la majoria per discriminació a la dona, l’últim cas que s’ha donat recentment és el de Dolce &
Gabbana.Per concloure, només dir que veig que cada cop més hi ha una publicitat negativa, pel fet que intenten fens creure per exemple que un iogurt treu la gana (anunci de Vitalinia), i així molta publicitat més.
http://www.monografias.com/trabajos13/mujer/mujer.shtml
http://www.monografias.com/trabajos15/la-publicidad/la-publicidad.shtml
http://www.monografias.com/trabajos13/mujer/mujer.shtml
http://www.monografias.com/trabajos15/la-publicidad/la-publicidad.shtml
dissabte, 15 / desembre / 2007
Comprar y mantener
Como hemos visto en clase inversiones, he decidido dedicar esta entrada a una de las estrategias de inversión que existe, comprar y mantener, también conocida como Buy & Hold.
Se podría decir que dentro de las estrategias de inversión, la estrategia de comprar y mantener, es la más común, ya que es la estrategia que la gente suele pensar cuando ha decido invertir en bolsa.
Esta estrategia consiste en:
- Buscar un valor que tenga las características que deseamos.
- Adquirir el valor a un buen precio, esperando incluso a que baje el precio hasta el nivel en el que deseamos comprarlo.
- Mantener el valor durante bastante tiempo, durante varios meses, llegando incluso a años.
Puede haber diversos criterios a la hora de buscar el valor en el que deseamos invertir, y éste (el valor) puede tener más o menos riesgo. Pero hay que decir que esta estrategia se suele usar con valores seguros.
Y tal como se indica en http://www.noticiasdenavarra.labolsa.com/canales/355/ la estrategia de comprar y mantener esta considerada como una estrategia de inversión a largo plazo, y poco agresiva.
Podemos encontrar un ejemplo de esta estrategia de comprar y mantener en http://www.noticiasdenavarra.labolsa.com/canales/355/:
"Un ejemplo de este tipo de estrategia es la réplica del mercado: un inversor que compra renta variable y renta fija en la misma proporción en que las dos alternativas están presentes en el mercado y que además trata de replicar el comportamiento general de ambas alternativas (por ejemplo, comprando en bolsa las acciones que componen un índice como el Ibex 35) estaría dentro de esta categoría."
Existen otras estrategias de inversión como son: comprar barato y vender caro, comprar caro y vender barato, IPO (OPV), etc.
Paginas web para obtener más informacion sobre:
- Comprar barato y vender caro:
http://www.noticiasdenavarra.labolsa.com/canales/354/
- Compar caro y vender barato:
http://www.noticiasdenavarra.labolsa.com/canales/353/
En mi opinión esta estrategia es casi la mejor estrategia que se puede seguir a la hora de hacer una inversión, ya que es que una inversión poco agresiva, lo malo es que hay que hacerla a largo plazo. ¿Que opináis sobre esta estrategia? ¿Consideráis que hay alguna mejor a esta?
Fuente de informacion:
http://www.noticiasdenavarra.labolsa.com/canales/355/
'Enron' o 'La petada més gran de la història corporativa nort-americana'
Avui parlarem de la fallida més gran en el món empresarial als EUA.
Enron, en els seus origens, era una petita empresa que es dedicaba al negoci del gas natural. Ja en els seus inicis, les irregularitats ja estaven presents. Peró, com que amb aquestes 'trampes' Enron conseguia més diners, el seu president, conscient del que estava passant, només es va limitar a enviar una carta a l'empleat que realitzava les irregularitats dient-li 'continua fent-nos guanyar milions'. A Texas, on Enron va començar i governada per l'actual president de EUA, es va emmascarar l'estafa com si no passés res.
Més endavant, amb la compra d'una companyia elèctrica, Enron passava al sector de l'energia elèctrica i amb l'entrada d'un nou CEO comença l'expansió econòmica de l'empresa. Aquest nou CEO entra a l'empresa amb una gran idea. Volia cambiar la contabilitat de l'empresa amb un 'sistema de valoracions a preu de mercat'. Bàsicament, aquest sistema es valorava qualsevol actiu de l'empresa no pel seu valor real, sinó pel valor que ells creien que podia tenir potencialment. Obviament aquest sistema era del tot artificial ja que podien inflar descaradament el valor d'un actiu molt per sobre del seu valor real.
Per altra banda, es pretenia motivar als seus empleats donant-los màxima llibertat i aplicaven un sucedani de valoració 360º; comentat per la Neus en aquest mateix bloc; d'on surtien un 15% dels empleats de l'empresa que serien acomiadats cada any. Sorprenentment, l'empresa aconseguia d'un 10% a un 15% de beneficis anuals -cal considerar que uns beneficis d'un 6% resulta un molt bon any econòmic per a qualsevol empresa-.
Peró l'empresa continuava en 'expansió' i per conseqüent, l'estafa continuava a l'ordre del dia: xarxes de societats fantasmes on feien entrar i sortir el capital de l'empresa i a California especulaven descaradament amb l'electricitat de l'estat. És sorprenent veure com va tardar tant en enfonsar-se l'empresa.
I finalment va arribar el dia. Un bon dia es troben els empleats que l'empresa estava en bancarrota, tenien 30 minuts per a recollir les seves coses i la majoria es van quedar sense diners ja que els van fer invertir els seus plans de jubilació en accions de l'empresa.
Per últim només diré que dels directius tots van sortir amb les mans ven plenes, uns desapareguts, un es va suicidar quan va començar el judici per esbrinar que va passar realment amb Enron i d'altres van aconseguir reduir les seves penes col·laborant en la investigació. La majoria d'empleats encara esperen que els imdemnitzin.
Enron, en els seus origens, era una petita empresa que es dedicaba al negoci del gas natural. Ja en els seus inicis, les irregularitats ja estaven presents. Peró, com que amb aquestes 'trampes' Enron conseguia més diners, el seu president, conscient del que estava passant, només es va limitar a enviar una carta a l'empleat que realitzava les irregularitats dient-li 'continua fent-nos guanyar milions'. A Texas, on Enron va començar i governada per l'actual president de EUA, es va emmascarar l'estafa com si no passés res.
Més endavant, amb la compra d'una companyia elèctrica, Enron passava al sector de l'energia elèctrica i amb l'entrada d'un nou CEO comença l'expansió econòmica de l'empresa. Aquest nou CEO entra a l'empresa amb una gran idea. Volia cambiar la contabilitat de l'empresa amb un 'sistema de valoracions a preu de mercat'. Bàsicament, aquest sistema es valorava qualsevol actiu de l'empresa no pel seu valor real, sinó pel valor que ells creien que podia tenir potencialment. Obviament aquest sistema era del tot artificial ja que podien inflar descaradament el valor d'un actiu molt per sobre del seu valor real.
Per altra banda, es pretenia motivar als seus empleats donant-los màxima llibertat i aplicaven un sucedani de valoració 360º; comentat per la Neus en aquest mateix bloc; d'on surtien un 15% dels empleats de l'empresa que serien acomiadats cada any. Sorprenentment, l'empresa aconseguia d'un 10% a un 15% de beneficis anuals -cal considerar que uns beneficis d'un 6% resulta un molt bon any econòmic per a qualsevol empresa-.
Peró l'empresa continuava en 'expansió' i per conseqüent, l'estafa continuava a l'ordre del dia: xarxes de societats fantasmes on feien entrar i sortir el capital de l'empresa i a California especulaven descaradament amb l'electricitat de l'estat. És sorprenent veure com va tardar tant en enfonsar-se l'empresa.
I finalment va arribar el dia. Un bon dia es troben els empleats que l'empresa estava en bancarrota, tenien 30 minuts per a recollir les seves coses i la majoria es van quedar sense diners ja que els van fer invertir els seus plans de jubilació en accions de l'empresa.
Per últim només diré que dels directius tots van sortir amb les mans ven plenes, uns desapareguts, un es va suicidar quan va començar el judici per esbrinar que va passar realment amb Enron i d'altres van aconseguir reduir les seves penes col·laborant en la investigació. La majoria d'empleats encara esperen que els imdemnitzin.
dimecres, 12 / desembre / 2007
El Impuesto de Sociedades
El impuesto de sociedades es un impuesto que grava los beneficios de las entidades jurídicas, y cuando digo jurídicas me refiero a que no solo grava a empresas de todo tipo, si no también a Asociaciones y fundaciones. Y esto porque? Porque según dice el Art. 7 del texto refundido de la ley de impuesto sobre sociedades, que habla sobre a quien afecta dicho impuesto, cito textualmente:
"Artículo 7. Sujetos pasivos.
1. Serán sujetos pasivos del impuesto cuando tengan su residencia en territorio español:
a. Las personas jurídicas, excepto las sociedades civiles.
b. ........."
Como las fundaciones y asociaciones son personas jurídicas, se ven afectadas por el impuesto de sociedades.
El impuesto de sociedades puede afectar a la empresa de 4 maneras distintas:
Primera: Obliga a presentar la declaración a todas las entidades acogidas a la Ley 49/2002, de régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo (patrocinio financiero), y a las entidades sin fines lucrativos que, no acogidas a la ley anterior superen los límites que se establecen en el Art.136.3 de la Ley 43/1995, del Impuesto sobre Sociedades, en el que se exime de la obligación de presentar declaración del Impuesto de Sociedades, a las Asociaciones y Fundaciones a las que no les sea de aplicación el régimen fiscal especial , como por ejemplo, todas las Asociaciones que no tengan la condición de entidades de Utilidad Pública, siempre que cumplan los siguientes requisitos:
- Que sus ingresos totales no superen 100.000 euros anuales
- Que los ingresos correspondientes a rentas no exentas sometidas a retención no superen 2.000 euros anuales
- Que todas las rentas no exentas que obtengan estén sometidas a retención
Segunda: Obliga a liquidar e ingresar el impuesto si la declaración saliese positiva. .
Tercera: Permite solicitar la devolución de las retenciones a cuenta, en caso de que la declaración saliese negativa.
Cuarta: Permite compensar las pérdidas de un año con las posibles ganancias que se produzcan en los años posteriores.
Así pues, todas las Asociaciones y Fundaciones son sujetos pasivos del Impuesto de Sociedades, pero no todas estarán obligadas a presentar la declaración.
Mejor verlo en este cuadro resumen:
| Entidades | Condiciones | Obligación de declarar |
| Asociaciones NO declaradas de Utilidad Pública | - Que sus ingresos totales no superen 100.000 euros anuales. - Que los ingresos correspondientes a rentas no exentas sometidas a retención no superen 2.000 euros anuales. - Que todas las rentas no exentas que obtengan estén sometidas a retención. | No tienen que declarar. |
| Asociaciones NO declaradas de Utilidad Pública | - Que No cumplan las condiciones anteriores | Declaran la totalidad de las rentas, aunque algunas o todas estén exentas de tributación. |
| Asociaciones de Utilidad Pública y Fundaciones | - No acogidas al Régimen Fiscal Especial establecido en la Ley 49/2002, de 23 de diciembre, de régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo - Que cumplan las condiciones anteriores | No tienen que declarar. |
| Asociaciones de Utilidad Pública y Fundaciones | - No acogidas al Régimen Fiscal Especial establecido en la Ley 49/2002, de 23 de diciembre, de régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo - Que No cumplan las condiciones anteriores | Declaran la totalidad de las rentas, aunque algunas o todas estén exentas de tributación. |
| Asociaciones de Utilidad Pública y Fundaciones | - Acogidas al Régimen Fiscal Especial establecido en la Ley 49/2002, de 23 de diciembre, de régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo - Que No cumplan las condiciones anteriores | Declaran la totalidad de las rentas, aunque algunas o todas estén exentas de tributación. |
He necesitado bastante soporte Web para este comentario, pongo aquí en link de la página que he utilizado, me ha ayudado bastante a entenderlo todo. Siento si alguna frase no se entiende bien, pero son palabras muy específicas que no se pueden sustituir. Si tenéis algún comentario o lo que sea no dudéis en ponerlo!
http://www.asociaciones.org/index.php?option=com_content&task=view&id=494&Itemid=54
diumenge, 9 / desembre / 2007
Los libros de contabilidad: el Libro Diario y Libro Mayor
Como en clase hemos hecho un trozo del tema de contabilidad, me gustaría dedicar mi entrada a los libros de contabilidad: el libro mayor y el libro diario.
Estos libros son importantes porque registran las operaciones mercantiles que realiza la empresa durante un determinado lapso de tiempo, y nos permite conocer su situación en un momento dado.
Libro diario
Es el libro donde se registran cronológicamente todas las transacciones realizadas por la empresa durante el mes, en el orden que haya tenido lugar durante el lapso de tiempo (compra, ventas, pagos, cobros, gastos, etc.). Consta de las columnas del Debe y la del Haber. Al finalizar el mes se cuentan los registros de débitos y de créditos, y se añaden al libro mayor.
Y el libro diario cumple tres útiles funciones:
Un ejemplo es:
http://www.gabilos.com/cursos/curso_de_contabilidad/
http://www.gabilos.com/cursos/curso_de_contabilidad/3_el_libro_diario.htm
http://www.gabilos.com/cursos/curso_de_contabilidad/3_el_libro_mayor.htm
Estos libros son importantes porque registran las operaciones mercantiles que realiza la empresa durante un determinado lapso de tiempo, y nos permite conocer su situación en un momento dado.
Libro diario
Es el libro donde se registran cronológicamente todas las transacciones realizadas por la empresa durante el mes, en el orden que haya tenido lugar durante el lapso de tiempo (compra, ventas, pagos, cobros, gastos, etc.). Consta de las columnas del Debe y la del Haber. Al finalizar el mes se cuentan los registros de débitos y de créditos, y se añaden al libro mayor.
Y el libro diario cumple tres útiles funciones:
- Reducir los errores, ya que si todas las operaciones son registradas directamente en el mayor podría existir el peligro de omitir el crédito o el débito de un asiento, y esto se reduce al mínimo con el uso del libro diario, ya que para cada operación se registran juntos los débitos y los créditos, permitiendo descubrir esta clase de errores.
- Se obtiene un registro completo de las operaciones, ya que para cada una de las operaciones se registran los créditos y débitos en perfecto balance, obteniendo así un registro completo de la transacción en un solo lugar.
- Todos los datos referentes a las operaciones aparecen en su orden cronológico.
En este libro se puede encontrar con diversa información, como son los movimientos de cada cuenta (débito y crédito), la fecha completa en la que se realizó el comprobante, el saldo final de cada cuenta, etc.
Además cada comerciante es el responsable de realizar la contabilidad en los libros contables de acuerdo con las disposiciones legales y la normativa del código de comercio.Un ejemplo es:
http://www.fao.org/docrep/005/x0475s/x0475s18.gif
Libro mayor
Es el libro de contabilidad donde se clasifican y se organizan las cuentas de activos, pasivos y patrimonio de la empresa. Su información se obtiene del libro Diario y se detalla en los auxiliares.
En el libro mayor cada cuenta puede ser representada de diversas formas:
- Mediante una T, anotando las operaciones en el lado izquierdo y derecho dependiendo si las operaciones son cargos o abonos.
Un ejemplo es:
- Mediante un cuadro (como normalmente se hace) se anota también se el concepto y la fecha de la operación.
Hay un ejemplo en: http://www.gabilos.com/cursos/curso_de_contabilidad/3_el_libro_mayor.htm
En este libro se puede encontrar con diversa información, como la cuenta y su código, el movimiento de crédito y débito de cada cuenta, las operaciones mensuales, etc.
El libro mayor es un libro que agrupa las cuentas de activo, pasivo, capital, ingresos y egresos que usa una empresa para llevar la contabilidad.
Y por último me gustaría decir que son libros auxiliares: son los libros de contabilidad donde se registran los valores e información registrada en los libros principales (detalles de las operaciones realizadas, registro cronológico de las operaciones, etc.).
Enlaces:
http://www.gabilos.com/cursos/curso_de_contabilidad/
http://www.gabilos.com/cursos/curso_de_contabilidad/3_el_libro_diario.htm
http://www.gabilos.com/cursos/curso_de_contabilidad/3_el_libro_mayor.htm
divendres, 7 / desembre / 2007
La contabilidad en una empresa
De una de las múltiples definiciones de contabilidad, una de ellas podría ser esta extraída de la web de soporte que utilizo para hacer este escrito: “La contabilidad es una técnica que se ocupa de registrar, clasificar y resumir las operaciones mercantiles de un negocio con el fin de interpretar los resultados.”
Gracias a esto, los gerentes o directores a través de la contabilidad podrán orientarse sobre el curso que siguen sus negocios mediante datos contables y estadísticos, y así poder arriesgar más o arriesgar menos en futuras negociaciones. Además, todos estos datos permiten conocer a la empresa, en términos de estabilidad y solvencia, la corriente de cobros y pagos y las tendencias de las ventas, costos y gustos generales.
En términos de historia, la contabilidad se remonta a tiempos muy antiguos, a cuando la falta de memoria obligaba al hombre a llevar a cabo registros y controles sobre sus propiedades y negociaciones. Según historiadores se ha demostrado que ya en la época egipcia y romana, se empleaban técnicas contables que derivaban del intercambio comercial. Actualmente, la contabilidad se erige como uno de los sistemas más notables y eficaces para dar a conocer los diversos ámbitos de la información de las unidades de producción o empresas, dentro de lo que son los sistemas de información empresarial.
La contabilidad ha ido evolucionando de tal manera y se ha considerado tan importante dentro de una empresa que cada vez es mayor el grado de especialización de esta disciplina.
Hablemos ahora de los objetivos básicos que tiene la contabilidad. Él mas importante ya lo he mencionado antes y es el de informar en general, de cómo va la empresa, de sus ganancias, de sus perdidas, es decir, suministrar información razonada, con base a registros técnicos, de las operaciones realizadas a un ente publico o privado, para ello deberá realizar lo siguiente:
• Clasificar operaciones registradas como medio para obtener objetos propuestos.
• Una vez obtenidos los resultados, interpretarlos para poder dar información detallada razonable. ( insisto en lo de razonable, porque por ejemplo en una gran empresa es imprescindible, que todos los datos y registros de contabilidad sean exactos y precisos )
• Registros con bases en sistemas y procedimientos técnicos adaptados a la diversidad de operaciones que pueda realizar un determinado ente.
Con toda esta información, la “contabilidad” deberá cumplir con un objetivo administrativo y otro financiero.
El administrativo se basa en ofrecer a los usuarios internos de la empresa información para facilitar la planificación de la empresa, la toma de decisiones y el control de operaciones.
Y el financiero se basa en proporcionar información a usuarios externos de las operaciones realizadas por un ente.
Hablemos ahora de los principios contables.
Como he mencionado anteriormente el manejo de registros constituye una fase de la contabilidad, mantenerlos actualizados es algo de vital importancia, ya que muchas decisiones que se tomaran en la empresa van a necesitar la comprobación de la contabilidad.
Según lo que expresa H.A.Finney en su libro “Curso de Contabilidad” los procedimientos contables son:
- Cuentas
- Débitos y créditos
- Cargos y créditos a las cuentas
- Cuentas de pasivo y capital
- Resumen del funcionamiento de los débitos y créditos
- Registros de las operaciones
- Cuentas por cobrar y por pagar
- El diario y el mayor
- Pases al mayor
- Determinación de los saldos de las cuentas
- La balanza de comprobación
- Cuentas de activo
Bueno, haciendo un pequeño resumen de todo, lo más importante que debemos saber sobre a contabilidad es que es un factor dentro de una empresa cada vez más importante, cuando hay que hacer una limpieza de cara a una empresa por ejemplo, lo primero que se hace es mirar la contabilidad. Cuando se tiene que tomar una decisión importante, seguro que se necesitara capital, y solo en la contabilidad de la empresa podemos ver disponemos de él o no. De no tenerla muy en cuenta, hoy en día, ya hay en cada empresa minimamente grande, un departamento de contabilidad, que maneja todas las cuentas de la empresa.
Bueno como digo siempre, si tenéis alguna duda o algún comentario no dudéis en escribirlo.
Web de soporte: http://www.monografias.com/trabajos5/contab/contab.shtml#objet
[perdonad por los otros dos posts, no se porque se ven mal, siempre los he colgado igual..., bueno espero que este se vea bien]
Gracias a esto, los gerentes o directores a través de la contabilidad podrán orientarse sobre el curso que siguen sus negocios mediante datos contables y estadísticos, y así poder arriesgar más o arriesgar menos en futuras negociaciones. Además, todos estos datos permiten conocer a la empresa, en términos de estabilidad y solvencia, la corriente de cobros y pagos y las tendencias de las ventas, costos y gustos generales.
En términos de historia, la contabilidad se remonta a tiempos muy antiguos, a cuando la falta de memoria obligaba al hombre a llevar a cabo registros y controles sobre sus propiedades y negociaciones. Según historiadores se ha demostrado que ya en la época egipcia y romana, se empleaban técnicas contables que derivaban del intercambio comercial. Actualmente, la contabilidad se erige como uno de los sistemas más notables y eficaces para dar a conocer los diversos ámbitos de la información de las unidades de producción o empresas, dentro de lo que son los sistemas de información empresarial.
La contabilidad ha ido evolucionando de tal manera y se ha considerado tan importante dentro de una empresa que cada vez es mayor el grado de especialización de esta disciplina.
Hablemos ahora de los objetivos básicos que tiene la contabilidad. Él mas importante ya lo he mencionado antes y es el de informar en general, de cómo va la empresa, de sus ganancias, de sus perdidas, es decir, suministrar información razonada, con base a registros técnicos, de las operaciones realizadas a un ente publico o privado, para ello deberá realizar lo siguiente:
• Clasificar operaciones registradas como medio para obtener objetos propuestos.
• Una vez obtenidos los resultados, interpretarlos para poder dar información detallada razonable. ( insisto en lo de razonable, porque por ejemplo en una gran empresa es imprescindible, que todos los datos y registros de contabilidad sean exactos y precisos )
• Registros con bases en sistemas y procedimientos técnicos adaptados a la diversidad de operaciones que pueda realizar un determinado ente.
Con toda esta información, la “contabilidad” deberá cumplir con un objetivo administrativo y otro financiero.
El administrativo se basa en ofrecer a los usuarios internos de la empresa información para facilitar la planificación de la empresa, la toma de decisiones y el control de operaciones.
Y el financiero se basa en proporcionar información a usuarios externos de las operaciones realizadas por un ente.
Hablemos ahora de los principios contables.
Como he mencionado anteriormente el manejo de registros constituye una fase de la contabilidad, mantenerlos actualizados es algo de vital importancia, ya que muchas decisiones que se tomaran en la empresa van a necesitar la comprobación de la contabilidad.
Según lo que expresa H.A.Finney en su libro “Curso de Contabilidad” los procedimientos contables son:
- Cuentas
- Débitos y créditos
- Cargos y créditos a las cuentas
- Cuentas de pasivo y capital
- Resumen del funcionamiento de los débitos y créditos
- Registros de las operaciones
- Cuentas por cobrar y por pagar
- El diario y el mayor
- Pases al mayor
- Determinación de los saldos de las cuentas
- La balanza de comprobación
- Cuentas de activo
Bueno, haciendo un pequeño resumen de todo, lo más importante que debemos saber sobre a contabilidad es que es un factor dentro de una empresa cada vez más importante, cuando hay que hacer una limpieza de cara a una empresa por ejemplo, lo primero que se hace es mirar la contabilidad. Cuando se tiene que tomar una decisión importante, seguro que se necesitara capital, y solo en la contabilidad de la empresa podemos ver disponemos de él o no. De no tenerla muy en cuenta, hoy en día, ya hay en cada empresa minimamente grande, un departamento de contabilidad, que maneja todas las cuentas de la empresa.
Bueno como digo siempre, si tenéis alguna duda o algún comentario no dudéis en escribirlo.
Web de soporte: http://www.monografias.com/trabajos5/contab/contab.shtml#objet
[perdonad por los otros dos posts, no se porque se ven mal, siempre los he colgado igual..., bueno espero que este se vea bien]
dimecres, 5 / desembre / 2007
Anàlisi del balanç de situació
ANÀLISI EL BALANÇ DE SITUACIÓ
La comptabilitat dona informació en base científica, que informa sobre la unitat econòmica familiar, sobre l’empresa, sobre l’estat i la comptabilitat nacional.
L’empresa té un fluxos d’entrades i sortides financers i de béns. Tota empresa té uns objectius, que per tal d’aconseguir necessita d’una organització que marca el sistema directiu de l’empresa. Dona informació sobre l’anàlisi i coneixement del patrimoni.
Un component essencial en la comptabilitat és el BALANÇ DE SITUACIÓ el qual ens dona l’estat de pèrdues i guanys d’un empresa.
Un cop és té el balanç de situació fet, és procedeix al seu anàlisis, el qual ens donarà una idea del beneficis o pèrdues d’una empresa.
Anàlisi vertical:
Consisteix, en calcular el percentatge de cada part, sobre Actiu i Passiu.
L’actiu circulant ha de ser més gran que les existències curt termini, millor doble, per evitar la liquidesa de l’empresa (per fer front).
Si el NP (net patrimonial) és molt baix vol dir que la empresa s’està finançant amb diners de tercers, és a dir, tens deutes. I a més l’aportació dels socis ha de ser optima.
El Realitzable més el Disponible sigui igual o superior a l’exigible a curt termini, 24% ha de ser front a 46%, poca probabilitat de suspensió de pagaments (ideal).
Per evitar suspensions de pagaments l’empresa pot ampliar capital, reduir el pagament de dividends i augmentar l’autofinançament, reconvertir el deute a curt termini a deute a llarg termini, avançar les transformacions dels actius circulants en diners o bé ventre actius immobilitzats per generar liquiditat.
Anàlisi horitzontal:
Comparació d’un any a un altre del anàlisi vertical. En el cas d’un sol any no és possible.
Anàlisi de les ràtios:
és per obtenir informació sobre l’empresa, l’evolució de la mateixa i poder comparar-la amb d’altres. Tenim:
Cash flow= cobraments d’explotació – pagaments d’explotació.
Ha de ser positiu i quant més millor. Llavors direm que obté beneficis de la seva activitat principal.
Ràtio liquiditat= Actiu circulant / exigible a curt termini (c/t)
Ha de ser superior a 1,5, proper a 2 perquè sinó vol dir que té més possibilitat de suspensió de pagaments.
Ràtio de tresoreria= Realitzable + disponible / (c/t)
Ha d’estar al voltant d’1, però si és inferior té la probabilitat de suspensió de pagaments.
Fons de maniobra= A. Circulant – (c/t)
Permet conèixer l’estructura patrimonial que més convé a empresa. Si és negatiu indicà que
l’actiu fix s’està finançant amb exigible a c/t.
Ràtio d’endeutament= total de deutes a tercers / total passiu
El valor òptim és entre 0,4 i 0,6, sinó voldrà dir que l’empresa la fiança terceres persones.
Ràtio d’autonomia= capital propi/ deutes a tercers
Ens informa de l’autonomia que té l’empresa envers a tercers. El valor òptim ha d’estar entre 0,7 i 1,5 (millor cap al 2 que cap al 0,5).
Ràtio de qualitat del deute= deutes a (c/t) / deutes a tercers
Com més petita millor és la qualitat del deute en quan al termini, hauria d’estar entre el 0,20%.
Ràtio de rendibilitat= benefici net / capitals propis
S’expressa en % i mesura el benefici net general amb relació a la inversió dels propietaris de l’empresa. Dona informació del present que serà important per el futur.
Mitjançant l’anàlisi del balanç de situació l’empresa pot saber com està de capital i si va bé o s’ha de començar a preocupar. És molt important per una empresa saber aquest resultat pel fet de que et dona una intuïció sobre el funcionament, els beneficis, els deutes, obligacions i començar a pensar com afrontar en cas que comenci a està en suspensió de pagaments.
Aquí trobareu un exemple ja fet: http://www.margenneto.com/analisisbalancese.htm
Les fonts són: Amat, O. (1966) “Anàlisi d’estats financers: fonaments i aplicacions”, Barcelona i apunts de l’assignatura Comptabilitat per a juristes.
http://www.contabilidad.tk/node/155
dimarts, 4 / desembre / 2007
Les Cinc 'C' del crèdit
Buscant coses relacionades amb el tema de la financiació he trobat això de "les cinc 'C' del crèdit". M'ha semblat curiós i a més a més es complementa amb les altres entrades dels altres blogs, com ara "Inversiones" de David Rojo de Fiberempresa ,"¿Debo financiar esa empresa?" de David Gómez Nin també a Fibempresa o "El pla general de la Financiació" Victor Bernadó a 3mpresa.
Independentment d'on busquem el crèdit per financiar la nostra empresa, ja sigui a un banc, a una empresa de desenvolupament que ens vulgui financiar o a un prestamista, podem estar segurs que comprovaràn la nostra solvència. Per això ens realitzaran un complert i exhaustiu questionari, incloent el nostre pla de negoci, per conèixer bé qui som i quins són els nostres negocis. Per altra banda, passa el mateix amb les empreses que venen a crèdit. Aquestes han de conèixer molt bé a quins clients els donen crèdit. Les Cinc 'C' del crèdit són els cinc factors que s'han de tenir en compte alhora de decidir si s'otorga un crèdit o no.
CARÀCTER: És l'impresió genereal que dona el deutor al possible prestamista o inversor. El prestamista formarà una opinio subjectiva sobre si la persona que li està demanant el crèdit es de confiança per deixar-li els diners o no. Igualment, l'inversor formarà una opinio de si l'empresa generarà un rendiment prou alt per donar rentabilitat als seus diners. Una bona formació acadèmica, experiència en els negocis en un sector seràn ben considerats. La qualitat de les referències de l'empresa, ja siguin comercials, bancàries, verificant les demandes judicials,... i els nivells d'experiència dels seus treballadors també seràn revisats.
CAPACITAT de devolució és el factor més critic de tots. El banc, el prestamista o l'empresa que ha d'otorgar un crèdit ha de saber de quina forma se li retornaran els diners. Aquests examinaran el fluxe de caixa, les dates de reembolsament i la probabilitat d'èxit de la devolució del crèdit. També faràn un estudi de l'historial de pagaments de crèdits anteriors i de tots els possibles crèdits actuals. També pot resultar un bon indicador dels futurs pagaments observar les relacions personals i comercials de l'empresa.
CONDICIONS: Per a que es faran servir exàctament els diners del crèdit? S'utilitzarà per millorar la tecnologia? o per contractar més persones? o bé per ampliar l'inventari?
S'examinaran el clima i les condicions econòmiques locals dintre del sector i també a altres sectors que podrien afectar el negoci.
COLATERAL: Són tots aquells elements que disposa el negoci o el seus propietaris per garantir el compliment de la devolució del crèdit. És a dir, les propietats que puguin tenir els amos del negoci unit als actius fixes, el valor i la qualitat dels bens de l'empresa que podrien servir com a pagament del crèdit en cas de que l'empresa no el pogués pagar.
Un dels fonaments de l'analisi de crèdit estableix que no es deu otorgar un crèdit que no tingui prevista una segona font de pagament, a no ser de casos especials en que l'utilitat del crèdit tingui un marge molt alt, es a dir, que sigui molt dificil que es perdin els diners del crèdit, llavors es permetrà correr riscos més alts.
Exemples de fonts colaterals: aval, fiança, assegurança de crèdit, contracte prendari, garantia inmobiliaria,...
CAPITAL: Són els diners que ha invertit personalment a l'empresa el possible futur deutor. Això serveix com a indicador per a conèixer quant està arriscant el deutor en el cas que l'empresa fracassés, i el prestamista o al banc poden conèixer si abans de demanar un crèdit, el deutor ha arriscat els seus diners.
Aquests són per sobre els factors determinants que s'hurien de tenir en compte per decidir si se li otorga un crèdit a una empresa o no. Esta clar que és un tema força més complicat del que he presentat i que segons per al tipus d'empresa a la que ens referim uns criteris pesaran més que els altres però tots cinc tenen molta llògica ja que si us fixeu bé són les coses en les que es fixa tothom quan algun conegut li demana diners o que li deixi portar la moto. ;-)
Fonts d'informació
http://www.mbda.gov/?section_id=3&bucket_id=131&content_id=2517&well=well_2
http://www.sappiens.com
http://www.economia.com.mx/contrato_de_prenda.htm
Independentment d'on busquem el crèdit per financiar la nostra empresa, ja sigui a un banc, a una empresa de desenvolupament que ens vulgui financiar o a un prestamista, podem estar segurs que comprovaràn la nostra solvència. Per això ens realitzaran un complert i exhaustiu questionari, incloent el nostre pla de negoci, per conèixer bé qui som i quins són els nostres negocis. Per altra banda, passa el mateix amb les empreses que venen a crèdit. Aquestes han de conèixer molt bé a quins clients els donen crèdit. Les Cinc 'C' del crèdit són els cinc factors que s'han de tenir en compte alhora de decidir si s'otorga un crèdit o no.
CARÀCTER: És l'impresió genereal que dona el deutor al possible prestamista o inversor. El prestamista formarà una opinio subjectiva sobre si la persona que li està demanant el crèdit es de confiança per deixar-li els diners o no. Igualment, l'inversor formarà una opinio de si l'empresa generarà un rendiment prou alt per donar rentabilitat als seus diners. Una bona formació acadèmica, experiència en els negocis en un sector seràn ben considerats. La qualitat de les referències de l'empresa, ja siguin comercials, bancàries, verificant les demandes judicials,... i els nivells d'experiència dels seus treballadors també seràn revisats.
CAPACITAT de devolució és el factor més critic de tots. El banc, el prestamista o l'empresa que ha d'otorgar un crèdit ha de saber de quina forma se li retornaran els diners. Aquests examinaran el fluxe de caixa, les dates de reembolsament i la probabilitat d'èxit de la devolució del crèdit. També faràn un estudi de l'historial de pagaments de crèdits anteriors i de tots els possibles crèdits actuals. També pot resultar un bon indicador dels futurs pagaments observar les relacions personals i comercials de l'empresa.
CONDICIONS: Per a que es faran servir exàctament els diners del crèdit? S'utilitzarà per millorar la tecnologia? o per contractar més persones? o bé per ampliar l'inventari?
S'examinaran el clima i les condicions econòmiques locals dintre del sector i també a altres sectors que podrien afectar el negoci.
COLATERAL: Són tots aquells elements que disposa el negoci o el seus propietaris per garantir el compliment de la devolució del crèdit. És a dir, les propietats que puguin tenir els amos del negoci unit als actius fixes, el valor i la qualitat dels bens de l'empresa que podrien servir com a pagament del crèdit en cas de que l'empresa no el pogués pagar.
Un dels fonaments de l'analisi de crèdit estableix que no es deu otorgar un crèdit que no tingui prevista una segona font de pagament, a no ser de casos especials en que l'utilitat del crèdit tingui un marge molt alt, es a dir, que sigui molt dificil que es perdin els diners del crèdit, llavors es permetrà correr riscos més alts.
Exemples de fonts colaterals: aval, fiança, assegurança de crèdit, contracte prendari, garantia inmobiliaria,...
CAPITAL: Són els diners que ha invertit personalment a l'empresa el possible futur deutor. Això serveix com a indicador per a conèixer quant està arriscant el deutor en el cas que l'empresa fracassés, i el prestamista o al banc poden conèixer si abans de demanar un crèdit, el deutor ha arriscat els seus diners.
Aquests són per sobre els factors determinants que s'hurien de tenir en compte per decidir si se li otorga un crèdit a una empresa o no. Esta clar que és un tema força més complicat del que he presentat i que segons per al tipus d'empresa a la que ens referim uns criteris pesaran més que els altres però tots cinc tenen molta llògica ja que si us fixeu bé són les coses en les que es fixa tothom quan algun conegut li demana diners o que li deixi portar la moto. ;-)
Fonts d'informació
http://www.mbda.gov/?section_id=3&bucket_id=131&content_id=2517&well=well_2
http://www.sappiens.com
http://www.economia.com.mx/contrato_de_prenda.htm
diumenge, 2 / desembre / 2007
INTERNET: una nueva tendencia a la hora de seleccionar personal.
Como esta semana en clase todavía hemos visto el tema de recursos humanos, he decidido hacer otra entrada sobre el tema, y para ser concreto sobre la nueva tendencia de reclutamiento, internet.
Como ya hemos visto las empresas cuando deciden reclutar a nuevos trabajadores lo hacen de manera interna (con los propios empleados de la empresa, ya sea mediante ascensos o rotación en los puestos de trabajo), o de manera externa (contratando nuevos empleados).
Pero como es normal, con la llegada de las nuevas tecnologías, o lo que es lo mismo la llegada de internet, también han aparecido agencias de trabajo online.
Por lo que han ido apareciendo portales de internet que hacen de enlace entra los candidatos más preparados y las mejores oportunidades profesionales. Muchos de estos portales están exclusivamente en internet, mientras que otros son las páginas web de las típicas empresas de selección de personal, porque cada vez es más habitual poner online las ofertas de trabajo o el curriculum.
Pero lo que no se puede negar es que internet ha cambiado la manera buscar trabajo. Ya que ahora ya no es necesario que la persona que está buscando trabajo envié su curriculum a todas las empresas en las que desea trabajar, sin saber si necesitan personal, ya que mediante internet se conocen las necesidades de la empresa y el perfil profesional que busca en sus nuevos trabajadores.
Además internet permite a las empresas añadir o modificar cuando quieran las ofertas de trabajo. Y no solo eso, sino que la mayoría de portales de empleo son gratuitos para las personas que están buscando trabajo, ya que la principal fuente de ingresos de estos portales son las propias empresas que buscan trabajadores, ya sea mediante la publicación de los anuncios de oferta de trabajo, como por la publicidad que hacen de la empresa dentro del mismo portal de internet.
Y lo único que debe hacer la persona que busca trabajo es insertar su curriculum en los portales de búsqueda de empleo, eligiendo los sectores en los que se desea trabajar y las provincias donde quiere trabajar. Y después introduce su e-mail, y la clave de identificación en portal. Entonces puede buscar ofertas de trabajo que tienen publicadas las empresas en el portal, y si alguna le interesa, escribe su e-mail y la clave personal para que la empresa de la oferta reciba automáticamente su curriculum. Y la empresa estudiará su perfil y decidirá si se pone en contacto con la persona o si archivará la solicitud. Incluso en algunos portales tienen la opción de manda por e-mail las ofertas de empleo que mas pueden interesar a la persona que busca trabajo.
Por lo que podemos decir sin ninguna duda que internet ofrece la posibilidad de encontrar ofertas de trabajo que de otra manera no podríamos ni conocer. Y nos ahorra tiempo a la hora de buscar trabajo.
Indico las direcciones de algunos portales de búsqueda de empleo:
Enlaces:
http://www.rrhh-web.com/artnuevotendeciareclutamiento.html
http://www.laboris.net/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
