Buscant coses relacionades amb el tema de la financiació he trobat això de "les cinc 'C' del crèdit". M'ha semblat curiós i a més a més es complementa amb les altres entrades dels altres blogs, com ara "Inversiones" de David Rojo de Fiberempresa ,"¿Debo financiar esa empresa?" de David Gómez Nin també a Fibempresa o "El pla general de la Financiació" Victor Bernadó a 3mpresa.
Independentment d'on busquem el crèdit per financiar la nostra empresa, ja sigui a un banc, a una empresa de desenvolupament que ens vulgui financiar o a un prestamista, podem estar segurs que comprovaràn la nostra solvència. Per això ens realitzaran un complert i exhaustiu questionari, incloent el nostre pla de negoci, per conèixer bé qui som i quins són els nostres negocis. Per altra banda, passa el mateix amb les empreses que venen a crèdit. Aquestes han de conèixer molt bé a quins clients els donen crèdit. Les Cinc 'C' del crèdit són els cinc factors que s'han de tenir en compte alhora de decidir si s'otorga un crèdit o no.
CARÀCTER: És l'impresió genereal que dona el deutor al possible prestamista o inversor. El prestamista formarà una opinio subjectiva sobre si la persona que li està demanant el crèdit es de confiança per deixar-li els diners o no. Igualment, l'inversor formarà una opinio de si l'empresa generarà un rendiment prou alt per donar rentabilitat als seus diners. Una bona formació acadèmica, experiència en els negocis en un sector seràn ben considerats. La qualitat de les referències de l'empresa, ja siguin comercials, bancàries, verificant les demandes judicials,... i els nivells d'experiència dels seus treballadors també seràn revisats.
CAPACITAT de devolució és el factor més critic de tots. El banc, el prestamista o l'empresa que ha d'otorgar un crèdit ha de saber de quina forma se li retornaran els diners. Aquests examinaran el fluxe de caixa, les dates de reembolsament i la probabilitat d'èxit de la devolució del crèdit. També faràn un estudi de l'historial de pagaments de crèdits anteriors i de tots els possibles crèdits actuals. També pot resultar un bon indicador dels futurs pagaments observar les relacions personals i comercials de l'empresa.
CONDICIONS: Per a que es faran servir exàctament els diners del crèdit? S'utilitzarà per millorar la tecnologia? o per contractar més persones? o bé per ampliar l'inventari?
S'examinaran el clima i les condicions econòmiques locals dintre del sector i també a altres sectors que podrien afectar el negoci.
COLATERAL: Són tots aquells elements que disposa el negoci o el seus propietaris per garantir el compliment de la devolució del crèdit. És a dir, les propietats que puguin tenir els amos del negoci unit als actius fixes, el valor i la qualitat dels bens de l'empresa que podrien servir com a pagament del crèdit en cas de que l'empresa no el pogués pagar.
Un dels fonaments de l'analisi de crèdit estableix que no es deu otorgar un crèdit que no tingui prevista una segona font de pagament, a no ser de casos especials en que l'utilitat del crèdit tingui un marge molt alt, es a dir, que sigui molt dificil que es perdin els diners del crèdit, llavors es permetrà correr riscos més alts.
Exemples de fonts colaterals: aval, fiança, assegurança de crèdit, contracte prendari, garantia inmobiliaria,...
CAPITAL: Són els diners que ha invertit personalment a l'empresa el possible futur deutor. Això serveix com a indicador per a conèixer quant està arriscant el deutor en el cas que l'empresa fracassés, i el prestamista o al banc poden conèixer si abans de demanar un crèdit, el deutor ha arriscat els seus diners.
Aquests són per sobre els factors determinants que s'hurien de tenir en compte per decidir si se li otorga un crèdit a una empresa o no. Esta clar que és un tema força més complicat del que he presentat i que segons per al tipus d'empresa a la que ens referim uns criteris pesaran més que els altres però tots cinc tenen molta llògica ja que si us fixeu bé són les coses en les que es fixa tothom quan algun conegut li demana diners o que li deixi portar la moto. ;-)
Fonts d'informació
http://www.mbda.gov/?section_id=3&bucket_id=131&content_id=2517&well=well_2
http://www.sappiens.com
http://www.economia.com.mx/contrato_de_prenda.htm
dimarts 4 de desembre de 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
La verdad que no conocía esto de las 5 Cs, y la verdad me parecen como cosa mas para hacer bonito que como cosa útil.
Me explico, si yo fuera un banco o una de esas empresas que invierte en otras, primero antes de invertir un euro, miraría la actividad que realiza la empresa, no tiene el mismo riesgo invertir en un supermercado que en una empresa de Internet que se dedica a vender clavos.
Eso sería lo primero, después una vez he decidido que voy a invertir miraría, la C de Capacidad, ya que yo como prestamista estoy interesado en que en el tiempo determinado se me devuelva mi dinero.
Luego quizás destacaría la primera por lo de siempre la imagen que damos, no es lo mismo ir a pedir un préstamo vestido con un traje de 2000 euros, que vestido con ropa por ejemplo del Pull&Bear, aunque esto no debería ser una razón influyente en el préstamo, sino lo que mas debería influir es la idea para la que necesitamos el préstamo.
Yo también desconocía este tema de “Las cinco C’s” y la verdad que como dice Alberto parece una forma de llamar la atención y de agrupar de una manera llamativa los aspectos a tener en cuenta a la hora de realizar un préstamo.
Sin embargo, no creo que sea una tontería, ya que independientemente del nombre y de la casualidad de las cinco C’s, creo que los prestamistas tienen en cuenta al menos estos cinco aspectos, ya que lo que importa es lo que realmente trata cada uno de ellos, no la llamativa manera en que nos referimos a ellos. Claro está que cada caso es diferente, por lo que en algunos de ellos no siempre se tendrá en cuenta a todos por igual. Puede darse el caso de que el prestamista se preocupe únicamente de la Capacidad, Colateral o Capital, mientras que en otras situaciones, el prestamista se interese por los cinco aspectos que estamos tratando a parte de otros más que se consideren oportunos.
Por tanto, creo que nos referimos a un método de evaluación a la hora de realizar un préstamo que bien puede ser muy útil en numerosas ocasiones.
Como mis compañero, yo tampoco conocía de la existencia de esta designación.
A diferencia de mis compañeros pienso que estas 5 características se ajustan mucho a los criterios que siguen las entidades de financiación para determinar si le prestan el dinero a una empresa.
Entrando a opinar en relación a estas "necesidades" me gustaría comenzar diciendo que las encuentro mayormente absurdas. Si bien es verdad que partiendo del hecho de que los bancos y demás entidades financieras no prestan el dinero "de gratis", y que lógicamente quieren recuperar su dinero, llega a un punto que son tales las cosas que piden que para la pequeña o nueva empresa se les hace imposible cumplir esos criterios.
Encuentro criterios como la viabilidad económica del proyecto o la capacidad de un proyecto de entrar en el mercado factores mucho más importantes a la hora de decidir apostar por una inversión. Si bien es cierto que esto implica un alto riesgo para las entidades, muchas de esas ideas son las que realmente llegan a ser grandes empresas. Entrar a valorar criterios como la forma en que van vestidos o el aspecto que tienen, me parece que roza lo absurdo, solo hay que ver que los mayores estafadores españoles vestían de traje y corbata.
Con todo esto que quiero decir: para mi los criterios que tendrían que prevalecer en la decisión de conceder un préstamo para un inversión vendrían determinados por estos factores:
- Viabilidad en el mercado actual del proyecto
- Viabilidad en el mercado futuro del proyecto
- Posibilidades de crecimiento
- Riesgos del proyecto
- Planificación para llevar a cabo los objetivos
Creo que estos indicativos proporcionan una visión más acertada de la viabilidad de un proyecto.
Aún así creo que es evidente que en muchas ocasiones los bancos tienen que cubrirse las espaldas exigiendo avales a los prestamistas, aún así haría más flexibles este tipo de avales, todo con un claro objetivo: aumentar la inversión en las nuevas y pequeñas empresas, y no permitir que accedan a estos prestamos las grandes empresas.
Yo tampoco conocía la terminología de las 5 C's, pero sin duda sí veo un claro paralelismo con lo que pude ir leyendo yo para realizar mi artículo. A mi me parecen unos criterios lógicos.
Es normal que no se valore solo la idea. La empresa que financia (sea o no un banco) no está "echándote un cable" para que puedas desarrollar una idea (por mucho que a veces nos lo pinten así). Está haciendo una inversión de la que espera obtener beneficios. De poco sirve una idea maravillosa si causas una impresión negativa sobre tus capacidades para dirigir una empresa.
Para financiar, valorar el éxito de una idea no es un objetivo sino un medio. El objetivo es evaluar, mediante todas las herramientas que sean posibles, si esa empresa financiada podrá cumplir las espectativas que tiene la financiadora.
Ahora bien, dependiendo de donde se busque financiación se obtenderá más o menos tolerancia. A mi me parece que si eres una empresa recién formada, y tu mejor baza es una idea, tienes más posibilidades de encontrar financiación mediante otra empresa o consorcio de empresas del sector, como leímos que pasó con "youtube".
Por desgracia, cuando no tienes opción tienes que recurrir a los bancos, y ahí tu idea será un factor más entre todos, que no tiene porque ser prioritario.
Personalment tampoc sabia que els criteris alhora de donar un crèdit es classifiquessin sobre aquets noms i sota aquesta denominació conjunta. Ara bé penso que tot i que tots pugin tenir una base alhora de decidir crec que principalment s’ha de complir el requisit de la capacitat si no compleixes aquest requisit els altres serveixen de poc perquè en general cap entitat financera es llençarà a deixar-te diners. El segon punt que crec que és més important és el del col•lateral perquè penso que és la forma que tenen de curar-se en salut, perquè per molt que tu tinguis un molt bona capacitat sempre poden haver-hi mil circumstancies que et portin a no poder pagar per tant per no corre aquest risc una entitat financera sempre voldrà algú o alguna cosa que pagui avalar en cas de que tu no puguis fer front a la devolució.
Penso que els altres 3 factors són factors que sempre ajuden i poden tenir pes en casos de que les dues primeres opcions estiguin al límit i facin decantar la balança a favor o en contra però només son factors de complement i no crec que tinguin una importància rellevant. De totes maneres últimament si que es cert que algunes entitats financeres ( ja sigui per voluntat o per obligació) estan invertint en gent jove amb poques possibilitats financeres però que darrera tenen un projecte que convenç i que creuen que és bo donar suport aquest projecte perquè pensen firmament que generar beneficis.
Sempre s'ha dit que per aconseguir un prèstec, primer has de demostrar que no el necessites. I és bastant cert. Si no tens diners, no te'n donen.
Ara bé, d'aquests 5 factors, alguns em semblen correctes a l'hora de decidir si donar o no un prèstec a algú.
En quant al caràcter, em sembla que es pot enganyar fàcilment al prestamista. Si ets bon actor pots fer-te passar per un gran emprenedor quan en realitat no en tens ni idea de com engegar el teu negoci.
El de la capacitat, correspon al que deia al principi de que per a que et donin diners, necessites tenir-ne. És una mica una contradicció, però és així. Si no tens amb què retornar el prèstec, difícilment te'l concediran.
Per altra banda, les condicions no haurien de preocupar al banc. Si tens prou capacitat per retornar el crèdit, en realitat el perquè s'utilitzin els diners no hauria d'importar.
Les fonts colaterals són bàsiques. Obviament, en el pitjor dels casos s'ha de tenir algún recurs on poder demanar els diners que s'han deixat.
I finalment, el capital que ha invertit el deutor crec que tampoc s'hauria de tenir gaire en compte. Pot ser fàcil que sigui algú sense criteri que inverteixi moltíssims diners en un negoci clarament infructuós.
Crec que el més important és aportar un bon estudi de mercat. Pot ser el teu negoci no és una gran idea, pot tractar-se d'una simple bugaderia, però si es troba en el lloc adequat pot donar molts diners. En canvi, hi ha molts negocis que en un principi semblaven una gran idea i han fracassat estrepitosament.
D'altra banda, m'agradaria destacar, com ja he fet en algún altre comentari, que hi ha ajudes de l'estat que són a fons perdut.
Enganxo el link dels ajuts de la generalitat de nou:
http://www20.gencat.cat/portal/site/Canal-empreses/menuitem.017ceea93e95b140d1b850b8b0c0e1a0/?vgnextoid=4050729430c0d010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=4050729430c0d010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD
Creo que vuelve a ser una pura formalidad. Intentar darle nombre a unos parámetros que simplemente pueden cuantificar de alguna forma la cantidad de confianza que se le debe dar a una empresa o particular para concedirle un préstamo.
A mi parcecer se le da demasiada importancia, como bien decía Alberto, a la estética. Que tendría que ver la forma de aparentar con lo que realmente necesitas? Demasiada importancia a esas cosas que uno considera absurdas para lograr algo realmente importante? No se. Ya digo que no soy demasiado partidario de esquematizarlo todo. Veo poco eficiente el término de globalizar todos los conceptos, los parametros. Cada uno es diferente, con sus necesidades, y creo que ninguna ley, ninguna forma sacada de un patrón majestuoso, podrá evaluar justamente a ninguna persona.
Jo tampoc en tenia ni idea d'aquests criteris que es tenen en compte alhora de concedir credits, però a l'hora de la veritat , crec que és molt més dificil que això. Segons tinc entés, i és sobre el post que jo mateix vaig escriure, per a concedir-te un credit, el primer que valoren és si ja has tingut altres credits, cosa que això ens deixa pels terres a tots nosaltres. Després, també tenen en compte que no t'hagis endeutat mai ni res d'això, i un llarg etc de parametres que es tenen en compte per a concedir un credit o no, per a després comprovar amb una formula matematica si ets apte per al credit o no. El mon avui en dia només es basa amb els diners, el factor humà realment ha desaparegut, és normal, sóm molts habitants i al llarg del temps hem après i hem "evolucionat", però, tot i així, crec que avui en dia , el tema d'aconseguir diners està més que complicat, amb el que vull dir que, si tant complicat està el mon, no seria hora de començar a simplificar-lo? Crec que no tot s'hauria de reduir a diners amunt i diners avall.
Publica un comentari