Avui parlarem de la fallida més gran en el món empresarial als EUA.
Enron, en els seus origens, era una petita empresa que es dedicaba al negoci del gas natural. Ja en els seus inicis, les irregularitats ja estaven presents. Peró, com que amb aquestes 'trampes' Enron conseguia més diners, el seu president, conscient del que estava passant, només es va limitar a enviar una carta a l'empleat que realitzava les irregularitats dient-li 'continua fent-nos guanyar milions'. A Texas, on Enron va començar i governada per l'actual president de EUA, es va emmascarar l'estafa com si no passés res.
Més endavant, amb la compra d'una companyia elèctrica, Enron passava al sector de l'energia elèctrica i amb l'entrada d'un nou CEO comença l'expansió econòmica de l'empresa. Aquest nou CEO entra a l'empresa amb una gran idea. Volia cambiar la contabilitat de l'empresa amb un 'sistema de valoracions a preu de mercat'. Bàsicament, aquest sistema es valorava qualsevol actiu de l'empresa no pel seu valor real, sinó pel valor que ells creien que podia tenir potencialment. Obviament aquest sistema era del tot artificial ja que podien inflar descaradament el valor d'un actiu molt per sobre del seu valor real.
Per altra banda, es pretenia motivar als seus empleats donant-los màxima llibertat i aplicaven un sucedani de valoració 360º; comentat per la Neus en aquest mateix bloc; d'on surtien un 15% dels empleats de l'empresa que serien acomiadats cada any. Sorprenentment, l'empresa aconseguia d'un 10% a un 15% de beneficis anuals -cal considerar que uns beneficis d'un 6% resulta un molt bon any econòmic per a qualsevol empresa-.
Peró l'empresa continuava en 'expansió' i per conseqüent, l'estafa continuava a l'ordre del dia: xarxes de societats fantasmes on feien entrar i sortir el capital de l'empresa i a California especulaven descaradament amb l'electricitat de l'estat. És sorprenent veure com va tardar tant en enfonsar-se l'empresa.
I finalment va arribar el dia. Un bon dia es troben els empleats que l'empresa estava en bancarrota, tenien 30 minuts per a recollir les seves coses i la majoria es van quedar sense diners ja que els van fer invertir els seus plans de jubilació en accions de l'empresa.
Per últim només diré que dels directius tots van sortir amb les mans ven plenes, uns desapareguts, un es va suicidar quan va començar el judici per esbrinar que va passar realment amb Enron i d'altres van aconseguir reduir les seves penes col·laborant en la investigació. La majoria d'empleats encara esperen que els imdemnitzin.
dissabte 15 de desembre de 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
El mundo empresarial esta plagado de escandalos empresariales.
Para analizar los escandalos empresariales podríamos comenzar analizando porque se producen. Creo que el factor más importante en la existencia de ellos, es debido muchas veces a una leyes muy leves y que implican penas bastante bajas para esas actividades ilegales, cosa que provoca que muchos empresarios decidan ha arriesgarse a cometerlos pensando que si los llegasen a descubrir las perdidas compensarían los beneficios obtenidos: solo hay que ver que en la mayoría de los escandalos los directivos se han ido con los bolsillos llenos, siendo los que han tenido mayores perdidas los empleados.
Otro factor importante es la cultura del país, España por ejemplo esta caracterizado por estar plagado de escandalos, y es esta casi asumido que es uno de los países más corruptos: consecuencias, que se ve casi como una obligación realizar la estafa, parece que si no lo haces eres "tonto". En países como Japón, esto esta realmente mal visto, y es típico ver a directivos japoneses pidiendo perdón en publico por sus acciones ilegales.
Cuales serian las maneras para combatir esto según mi punto de vista:
- La primera medida seria aumentar las penas de cárcel y multas por la realización de estas actividades, intentando disuadir a la gente.
- Aumentar el control sobre las empresas para evitar que estas tengan lugar
Puede parecer que quizás serian pocas medidas, pero creo que serian las mas recomendables para comenzar a mejorar la situación.
Como todas las empresas hay que tenerlas vigilarlas porque sino pasa lo que pasa, pero yo hice un post en el que también hable un poco de Enron y hay ciertos datos que das que no cuadran.
Primero Enron era de Omaha, Nebraska aunque los cuarteles y la sede de la empresa se pasaron a Houston, Texas.
Por varias razones, pero principalmente por la ayuda de George Bush padre.
En ningún momento George W. Bush fue CEO de Enron, pero para si existe una relación entre Enron y el actual presidente de los USA, y es que entre el padre de Bush y el CEO de Enron (Ken Lay) ayudaron a Bush hijo a ser gobernador de Texas.
Pero es más hablar de la petada de Enron y ni mencionar a la auditora Arthur Andersen, que falsificaba los papeles de Enron, pues la verdad me deja un poco parado.
Pero en lo que estamos de acuerdo es que fue uno de los mayores escándalos de la economía mundial.
http://en.wikipedia.org/wiki/Enron
http://sempresa.blogspot.com/2007/12/auditoras-y-caso-enron.html
És un post molt interessant del Blog de Sempre empresa que parla del cas Enron.
Una empresa el primer que hauria de tenir clar és que no pot enganyar als clients de tal forma. Potser quan l'empresa és petita pot tenir alguna que altre irregularitat, però quan parlem d'una empresa ja assentada a un país i amb el prestigi que tenia no.
Crec que l'empresa Enron va tenir molts mèrits. Com va poder estar 6 o més anys seguits com a millor empresa innovadora? Com els directius de Enron van tenir tanta sang freda per continuar mentint a tans milions de persones? Em sorprent molt que amb tanta pressió i tanta dependència que va generar Enron amb la societat de EUA no petés abans. No tindria suficient valor de fer-ho.
A més a més, no tothom està capacitat per generar un plan d'estafa d'aquests tipus. Havia d'estar tot molt lligat perquè durés tant temps l'engany. Segons el que ens explica la Maria al post Enron tenia fins a 3 contabilitats diferents!!! Quina bogeria!
Es veu que aquesta empresa havia estat un model d'empresa, fins i tot els grans llibres d'administració apareixia Enron amb lletres majuscules.
I com han dit els companys, les empreses han d'estar molt controlades. Quan més grans més control ja que quan més grans més poder tenen més mal poden fer al perdre'l.
Este tipo de escándalos son para mi fruto de una cuestión puramente cultural. No voy a entrar en detalles porque sería irme muy por las ramas pero en general diré que es preocupante observar como muchos jóvenes acaban sus estudios con un afán de triunfo empresarial alucinante y un individualismo con el que no me extraña que a la larga, pasen cosas así.
Nos alarmamos de los escándalos que suceden hoy, pero que va a pasar dentro de unos años cuando estos estudiantes que a día de hoy ya serían capaces de cualquier cosa por dinero tengan poder para hacer lo que quieran?
Si en otra entrada hablaba de la publicidad, este tipo de individualismo feroz también me parece perjudicial para una actividad empresarial positiva. Este tipo de empresas no pueden mantenerse muchos años y lo que no deberían tolerar ni los propios empresarios es que gente entienda el mundo empresarial como un lugar donde saquear cuanto se pueda y escapar con el botín.
Por otro lado no quisiera hacer una crítica muy dura pero a mi también me parece que tu artículo se queda a medias. Me parece muy importante nombrar a Arthur Andersen y el papel que jugó en esta estafa. Sin embarga creo que Alberto se ha confundido en una cosa: no veo yo que digas que Bush hijo fue CEO de Enron, sino que era gobernador de Texas. Tal vez la frase si lleva un poco al malentendido.
Saludos.
A mi el que em sembla relament increïble és que la revista Fortune, una de les més reconegudes pel que fa a l'àmbit financer, premiés a Enron com a empresa més innovadora d'Amèrica durant SIS ANYS CONSECUTIUS!!
Puc entendre que quan va aparèixer aquesta empresa fos un boom que provoqués l'otorgació d'aquesta distinció, però durant sis anys? ningú es va estranyar que les coses anessin tant bé? Ningú es va dedicar a investigar-ho una miqueta? Segur que hi va haver gent que ho va fer, però continuo pensant que sis anys són molt de temps.
D'altra banda, estic totalment d'acord en que les lleis actuals són bastant precàries i això provoca que les empreses gaudeixen d'una impunitat excepcional. Però posats a mirar-ho fredament, i relacionant-ho amb el post d'un altre blog, (http://3mpresa.blogspot.com/2007/12/financiacin-electoral.html), si hem d'esperar a que els partits polítics que es nodreixen d'aquestes empreses promoguin lleis que les perjudiquin, ja podem esperar sentats...
Em sona que hi ha documentals sobre aquest cas.
La veritat, jo crec que aixo pot passar amb qualsevol empresa si no hi ha un bon control, pero com tots sabem, aixo no es aixi. El control l'hauria de portar el govern, pero de tant en tant, ens arriben noticies sobre certes butxaques plenes de diners amb negocis immobiliaris, etc.
A més aquest cas es coneix per que es molt exagerat, pero esta clar que n'hi ha moltissims aixi. Quants cops no us heu preguntat, pero com es manté aquesta empresa?
El diner negre es un dels problemes mes exagerats de l'economia espanyola, es coneix que el 20% dels diners que es mouen a Espanya son diner negre. Que en podem pensar d'aixo? Avui en dia, un ja no pot saber amb qui està treballant, perque d'estafes n'hi han masses.
Enron, los tipos que estafaron a América:
http://video.google.es/videoplay?docid=7585155928190606290
Publica un comentari