dimarts, 13 / novembre / 2007

QUÈ ÉS UNA EMPRESA I QUI ÉS EMPRESARI?

El primer que ens hauríem de preguntar al cursa aquesta part de l’assignatura és, QUÈ ÉS UNA EMPRESA I QUI ÉS EMPRESARI?
Per a mi, empresa és una comunitat de persones que, aportant unes capital i altres treball, es proposen, sota la direcció de l'empresari, l'assoliment d'un objectiu que constituïx la fi de l'empresa. Aquest objectiu, perquè l'empresa es justifiqui econòmica, ha de ser afegir valor econòmic, és a dir, generar rendes, crear riquesa per a tots els participants en l'empresa i, d'altra banda, prestar veritable servei a la societat en la qual l'empresa es troba situada.
Cal especificar, que l'empresa no pot confondre's amb l'empresari ja que aquest és només una part del tot que és l'empresa, encara que pugui pensar-se que és la més important. D’altra banda, l'empresa tampoc pot confondre's amb el capital, qualsevol que sigui la forma jurídica que el capital adopti. El capitalista individual, la societat regular col·lectiva, la societat comanditaria, la societat limitada o la societat anònima no són l'empresa; no són més que diferents manera de constituir i ostentar la titularitat del capital que, en qualsevol cas, només és una part de l'empresa. Capital, treball i empresari són, doncs, els tres elements necessaris perquè hagi empresa. Tant si es tracta de la més elemental empresa artesanal com si es tracta de la major empresa multinacional. Però, ni el capital ni el treball ni l'empresari són l'empresa; l'empresa és una realitat superior que comprèn els tres elements aquests, encara que en moltes legislacions, l'empresa, com a tal, no tingui personalitat jurídica reconeguda. La divisió entre capitalistes, treballadors i empresari, d'acord amb les respectives aportacions a l'empresa, és la majoria dels casos, una distinció de raó ja que, en la pràctica, les condicions es barregen.
Hi ha treballadors que són al mateix temps accionistes; i encara que pugues haver empresaris que no tinguin capital invertit a risc en l'empresa, en molts casos l'empresari és també accionista. Per altra banda, tampoc el treball és una característica exclusiva de les persones que prioritàriament cridem treballadors, ja que l'empresari treballa, i en general molt, en la labor d'adreça. No obstant això, aquesta distinció entre capitalistes, treballadors i empresari, encara que sigui de raó, és útil per intentar respondre qui és empresari? Deixant a part, la definició que he cercat al diccionari de la llengua catalana, buscant pel món d’Internet he cercat un article que es titula “El empresario” de Israel Kirzner on surt la definició.
“Empresari, diu Kirzner, és aquella persona que està prou alerta per a detectar 4 oportunitats fins a llavors no descobertes i amatent a aprofitar-les per a obtenir la recompensa ”.
He entès dons, que l'empresari descobreix l'oportunitat de benefici.
D'això es dedueix que, entre els components de l'empresa, l’ empresari és el qual aporta la funció de descobrir les oportunitats de benefici amb independència que participi o no en el capital de l'empresa.
En conclusió, l'empresari neix, no es fa.

Us animo a que us feu aquesta pregunta i intenteu respondre-la, és uan forma per plantejat com entens l’assignatura.

5 comentaris:

Masumi Mutsuda ha dit...

"En conclusió, l'empresari neix, no es fa"

M'he deprimit quan he llegit aquesta frase! Perquè jo no em sento empresari, i això vindria a dir que no ho podré ser mai!!!

Bé, deixant de banda això, em sembla que potser t'estàs referint més que a empresari, a una subclasse d'empresari, concretament a l'empresari emprenedor.
Ho dic perquè, avui comentava el profe, que està ple d'empresaris que ho són perquè els seu papi te muntat tot el tinglado, i quan es fa gran l'endolla com a "jefazo".
Jo crec això, que hi ha una classe empresari, que té diverses subclasses. Una d'elles és la que tu descrius al post, i una altra podria ser la que he exemplificat, la de "empresari-hijo-de-papa". També crec que n'hi pot haver d'altres, dir que es neix empresari em sembla una mica fort! El que segurament sí que es neix "Empresari Emprenedor".

Neus ha dit...

Jo crec que un empresari de papa com dius no caldria ni califical de empresari ja que la majoria ni s'han guanyat el lloc, ni sel mereixen podriem di que ha tingut sort. Però quant em refereixo que es neix es que es porta a la sang no totm te la capaciat ni el lideratge, etc no hi ha escola ni asignatures que tu ensenyin en si es neix, com les persones trepadores de les empreses ja gent k quan entra sap escalar fisn el mes alt d'uan empresa, altres que porten més temos i mai arriben pq? pq es porta a la sang es neix, mes o menys s el que em volia referir. I ptoser si que el que neix es un empresari emprenedor però un empresari que no és emprenedor arribara algun lloc? crec que no cla sense contar el hijo de papa que és un cas aïllat. xD

David Gómez Nin ha dit...

Primero de todo, y a riesgo de alejarme un poco de la temática empresarial, decir que a día de hoy el concepto “empresa” a mi me parece íntimamente ligado con la economía. Estrictamente una empresa no tiene porque tener ánimo de lucro económico pero la mayoría de la gente prefiere usar otras palabras para ello.

Entrando en materia, yo creo que este punto de vista de la empresa como ente donde todo el mundo colabora por un fin no lo tienen los trabajadores, o al menos no en la mayoría de empresas. El trabajador no se siente comprometido con la causa empresarial y de hecho no es algo extraño encontrar gente que trabaja para empresas con las que no simpatiza ideológicamente y aún así duerme muy bien por las noches.

Veo una clara frontera entre trabajador y empresario y por eso a mi me parece que la empresa es “cosa del empresario”, y los trabajadores pese a ser personas se interpretan más como recursos del empresario (dejando de lado lo mal que suena la frase).

Por otro lado, yo tampoco creo que valga la pena dedicar tiempo a los chupadores del bote que se hacen llamar empresarios. Si me pusiera a analizar el mundo empresarial a nivel práctico me pasaría todo el día criticando.

Dicho esto, un empresario que asume sus funciones tiene un importante trabajo y sin él todos los implicados en la empresa salen perdiendo. Sin embargo ese “menosprecio” que a veces se da al trabajo del empresario se deben, como antes comentaba, a muchas realidades empresariales donde no necesariamente el empresario es un gandul pero si se trata de una forma cuestionable a los trabajadores, que en ese caso sí sufren un sobreesfuerzo innecesario.

Por último yo no creo en absoluto que el empresario nazca. Y no voy a decir porque pienso así porque para ello tendría que irme muchísimo por las ramas y aunque el tema de las “capacidades innatas Si o No” es fascinante, este no es el lugar xD

Saludos. Muy buen artículo.

Toni Cañabate ha dit...

"la empresa no puede confundirse con el empresario ya que éste es sólo una parte del todo
que es la empresa"

http://web.iese.edu/RTermes/acer/files/Guatemala.pdf

Bendito Google y bendita ingenuidad

Vicente Escandell Miguel ha dit...

Coincideixo en la teva opinició sobre lo que és una empresa. Crec que una empresa no només és una persona sinó un conjunt d'engranatges que fa que tota l'empresa tiri endavant. Centrar l'empresa en una persona pot portar a falses idees com per exemple que els empleats no són un element bàsic de qualsevol empresa. Un cas molt clar de tot això són les empreses en les que els propis empleats tenen accions d'aquella mateixa empresa, convertint llavors als treballadors en elements claus dins la empresa, mentre que si no finguessin això per molt no serien res.
Envidentment dins aquestos engranantges n'hi haura alguns de més importants, la feina individual dels quals representa un element clau en l'empresa i d'altres que són meny importants, però no per això substituibles.
Referent a la frase final de que una empresa neix i no es fa, coincideixo, ja que podriem veure a una empresa com un ser viu, el qual neix petit i indefens, que ha de ser protegit pels pares, l'Estat, de que altres depredadors, les empreses multinacionals, se'l mengin. Però a mesura que va passant el temps, aquestas es van fent més grans i arriba el moment en que són grans empreses.