Per a molta gent, el mon virtual de Second Life ha suposat una revolució en el camp de la comunicació. Ja hi tenim mitjants de comunicació - propis o avatars dels del mon real-, partits polítics - amb les seves propagandes, manifestacions i actes bandàlics- i ara també tenim empreses. Aquestes, en un hàbil moviment per apropar-se als seus mercats, monten stands virtuals on poden promocionar els seus productes - podent d'aquesta manera fer una especialització de la promoció d'un producte qualsevol però amb baixos costos - i d'interactuar amb els seus potencials clients. D'altres prefereixen explorar les possibilitats que pot tenir Second Life com a Head-quarter i poder treballar i celebrar-hi reunions.
Un cas bastant sorprenent, és el de la immobiliaria Anshe Chung. Aquesta immobiliaria, de fet, és una empresa creada a Second Life i ja factura 197.000 €, reals, per any - prop de 33 milions de les antigues pessetes -. Tampoc m'extranya que amb casos com aquests i amb el ressó mediàtic que té qualsevol event produït dintre de Second Life; no és molt extrany que els caps pensant de les seccions de Publicitat i/o Marketing de les empreses vegin amb aquest món virtual com la gallina dels ous d'or.
Jo, sincerament, desconfio en les possibilitats de Second Life, ja que si és cert que té una quantitat desmesurada d'usuaris registrats, peró també és cert que només un grup reduït d'aquests s'hi connecten habitualment. LA majoria es van crear un compte d'usuari, com jo mateix al principi de tot, per a descubrir que era pero ja no hi han tornat a entrar.
Només amb el pas del temps veurem si aquesta estrategia d'apostar per Second Life funciona o no.
diumenge, 23 / desembre / 2007
divendres, 21 / desembre / 2007
Las 4 P’s del marketing
Como hemos comentado en clase, las 4 P’s del marketing son los instrumentos de seducción que tiene la empresa a su alcance. Estas variables permiten conocer de forma exhaustiva las necesidades del consumidor.
Las 4 P’s están compuestas por: producto, precios, plaza y promoción. O lo que es lo mismo, la política del producto (producto), la política de los precios (precios), la política de distribución (plaza), y la política de de comunicaciones (promoción).
Las 4 P’s están compuestas por: producto, precios, plaza y promoción. O lo que es lo mismo, la política del producto (producto), la política de los precios (precios), la política de distribución (plaza), y la política de de comunicaciones (promoción).
Una explicación detallada de cada una de las P:
Producto: define las características del producto (objeto o servicio) que se le ofrece o vende a los consumidores. Se tienen que enumerar las características, y el beneficio que obtendrá el cliente con cada una de ellas, y se definirán las necesidades que satisfacen a los clientes.
Precios: determinan el coste total que representa el producto para el cliente (incluyendo su distribución, sus garantías, sus descuentes, etc.). El precio del producto se establece por mercado, y mirando cuánto cuesta los bienes y servicios similares, teniendo un amplio margen por si es necesario realizar descuentos. También hay que tener en cuenta que el precio es una valoración del producto para los posibles consumidores.
Distribución: se realiza escogiendo a los intermediados (mayoristas, distribuidores, minoristas, etc.) por los cuales el producto llegará a los consumidores.
Promoción: selecciona la manera por la cual el producto se dará a conocer a los clientes, y de cómo estos lo comprarán. Dentro de la promoción puede haber anuncios (radio, TV, etc.), participación de ferias comerciales, etc.
También me gustaría comentar que las 4 P’s representan la visión de los vendedores para influenciar a los compradores. Y que ha habido algunas tentativas para añadir una P a las 4P’s, esta quinta P se referiría a el personal.
Y por último me gustaría comentar que Robert Lauterborn sugirió que las 4 P’s del vendedor se convierten en las 4 C’s del consumidor.
Las 4 P’s ------------------> Las 4 C’s
Producto -------------------> Consumidor
Precio ----------------------> Costo
Plaza -----------------------> Conveniencia
Promoción ------------------> Comunicación
¿Qué os parece añadir una quinta P? ¿Os parece buena la idea de Robert Lauterborn de que las 4 P’s se convierten en las 4 C’s?
Y con esto doy por finalizada mi última entrada en el blog de E3. Os deseo que paséis una feliz navidad y un feliz año nuevo 2008.
Fuente de información:
Y con esto doy por finalizada mi última entrada en el blog de E3. Os deseo que paséis una feliz navidad y un feliz año nuevo 2008.
Fuente de información:
Un poquito sobre el Marketing
Siguiendo mi línea de textos explicativos, hoy, y ya por última vez este cuatrimestre, hablaré acerca de la mercadotecnia, mercadeo, comercialización o marketing.
La Wikipedia nos define el marketing como:
“El marketing es la disciplina que se preocupa de estudiar, teorizar y dar soluciones sobre: los mercados, los clientes o consumidores (sus necesidades, deseos y comportamiento) y sobre la gestión del mercadeo (o gestión comercial) de las organizaciones (principalmente las empresas, pero no de forma exclusiva).”
Dicho en otras palabras, es el departamento que se dedica a la publicidad, aunque la publicidad en si es una parte mas del marketing pero todo el mundo asocia publicidad con marketing, de algún producto, evento, de cualquier cosa. Es muy importante la campaña que se hace acerca de un producto por ejemplo y como se expone al público para que este lo encuentre atractivo, le impacte y decida comprarlo.
El marketing ya en general, se puede definir como el uso de una combinación de piezas (producto, precio, distribución, y publicidad), las cuales bien combinadas se encargan de satisfacer al cliente. Otra forma de definirlo es aduciendo que marketing es todo aquello que esta en las manos de una empresa para hacer conocer sus productos en un ya amplio mercado, o hacerse conocer a si misma. ¿Cómo puede hacer esto una empresa, como de la nada, una empresa consigue que sea conozca, al menos en su país?
Para ello la empresa deberá gestionar su producto, su precio, buscar su público, su clientela, también gestionar su relación con proveedores y propios clientes, y sobre todo muy importante, relacionarse con los medios de comunicación, televisión, radio, periódicos, revistas...para poder poner sus anuncios. Actualmente el único y mejor sistema para poder llegar al público es la televisión, es el medio de comunicación, seguido de los diarios el cual más gente ve. En una empresa, normalmente, el área comercial abarcará el área de marketing y el área de Ventas.
Ahora vamos a definir algunos conceptos importantes del marketing:
- Producto: en el ámbito del marketing, un producto es todo aquello que se ofrece a un mercado para su adquisición, uso y/o consumo y que puede satisfacer una necesidad o un deseo. A objetos, materiales o bienes, servicios, personas, lugares, organizaciones o ideas.
- Precio: éste no tiene ninguna relación con los costos asociados al producto al que se le fije. El precio viene fijado por costes de producción, intermediarios (cada vez más), y por último para hacer una buena campaña de marketing hay que fijarse en los precios de la competencia, e intentar poner un precio más bajo para que tu producto se venda mas que el otro.
- Distribución: es el dónde comercializar el producto o el servicio que se le ofrece. El Merchandising, también entra dentro de la distribución, se basa en el estudio de la ubicación física del producto para facilitar su acceso al consumidor, técnica muy empleada en las grandes superficies comerciales.
- Promoción: todo aquello relacionado con las funciones realizadas para que el mercado se entere de la existencia del producto/marca es lo que se denomina promoción, ésta la gestión de los vendedores, oferta del producto o servicio por teléfono, Internet u otros medios similares, los anuncios publicitarios, y la publicidad mediante otros vehículos.
Resumiendo, en mi opinión lo más importante dentro del marketing es la publicidad, es lógico que el precio, y la distribución del producto es importante, pero si ese producto no llega a los futuros consumidores, todo el trabajo que hay detrás no habrá servido de nada. Como he dicho antes, la televisión y también la prensa, pero aun si cabe, más la televisión, es el medio escogido por más empresas para anunciar sus productos. La televisión la ve todo el mundo, de todo el rango de edades, por ejemplo una empresa de juguetes, no anunciara sus juguetes en un diario, ya que dudo mucho que un niño de 5 años se ponga a leer la Vanguardia por ejemplo. Ahora en Navidad, este sector de la empresa es el que mas trabaja, es ahora cuando tienen que aumentar las ventas lo más que puedan, aunque las grandes empresas ya saben mas o menos lo que van a ganar, gracias a la contabilidad que tienen almacenada.
Como siempre, si tenéis algo a decir, por favor comentarlo!
Web de soporte: http://es.wikipedia.org/wiki/Marketing
dimecres, 19 / desembre / 2007
BRANDING
El BRANDING és un tipus de marketing, és a dir, una forma de gestionar el mercat.
Més concretament, el branding és la representació de idees que s’atribueix a una marca per tal de cobrir les necessitats del consum i presenta un missatge sobre l’empresa.
Actualment, té una gran importància l’estratègia de les marques, són ja subjectes d’inversió dels seus productes, és a dir, la gestió de marques.
Més concretament, el branding és la representació de idees que s’atribueix a una marca per tal de cobrir les necessitats del consum i presenta un missatge sobre l’empresa.
Actualment, té una gran importància l’estratègia de les marques, són ja subjectes d’inversió dels seus productes, és a dir, la gestió de marques.
Els elements més essencials d’una marca són:
LOGOTIP: que és el nom de l’empresa, la qual a la llarga és la identitat de l’empresa.
SÍMBOL: és el dibuix que representa l’empresa des de un punt de vista material.
SÍMBOL: és el dibuix que representa l’empresa des de un punt de vista material.
Nom comunicatiu: denominació la qual es reconeix l’empresa, normalment són breus els noms.
El braning hi ha 4 dimensions: Comunicar al públic qui ets.
Comunicar el que fas.
Comunicar com fas el que fas.
La marca ha de ser impulsora per tal d’aconseguir clients.
El braning hi ha 4 dimensions: Comunicar al públic qui ets.
Comunicar el que fas.
Comunicar com fas el que fas.
La marca ha de ser impulsora per tal d’aconseguir clients.
Cal tenir en compte, que la publicitat no crea marca, ni tampoc la creació d’ella, sinó que en la publicitat tan sols surt la marca per comunicar missatges consistents i per tal que els consumidors és fixin i consumeixin el producte.
http://bwnt.businessweek.com/brand/2006/ aquesta pàgina posa les 100 marques més conegudes, en la qual precisa que Coca-Cola és la primera.
En conclusió, el branding és un element essencial del marketing, actualment la gent compra segons la marca, és a dir, em estandarditzat els noms segons les marques. Per exemple anar amb una bossa Luis Vuitton és considerat tenir una classe social.
El que em qüestiono, és que si cada cop més estem sotmesos les marques.
http://www.alzado.org/articulo.php?id_art=517
http://www.creaciondempresas.com/serv_gratuitos/albanova/marketing/art4.asp
http://es.wikipedia.org/wiki/Branding
dilluns, 17 / desembre / 2007
Els indexs financers
Els índexs financers
Aprofito l'entrada d'avui per donar-vos una idea de que són els índexs financers i per què serveixen.
Els índexs són nombres abstractes que representen els moviments d'un conjunt d'actius que els componen: accions, bonos, monedes, commodities, etc.
El pes relatiu que tenen cadascun d'aquests actius en l'índex respon a uns parametres de mesura que es van establir en el moment de la creació de l'index. Un cop creat l'index, el pes que te cadascún d'aquests actius en el conjunt mesurat per l'index variarà segons l'evoulució de cada actiu en el mercat. D'aquesta manera, si en l'últim periode de temps mesurat un actiu ha tingut molta importància en el mercat aleshores aquest tindrà una major importància o major pes en el conjunt dels actius mesurats per aquest index.
Hi ha una gran varietat d'índexs i el seu ús ha traspassat les fronteres del món professional per arribar a ser notícia a les pàgines dels principals mitjans de comunicació escrits i audiovisuals. Atenent a les seves variacions, es disposa d'una visió general del funcionament del mercat i representa un mecanisme de mesura per que els inversors comparin l'evolució de les seves inversions en funció de l'evolució de l'index.
Els indexs més coneguts són els que es publiquen en els tres centres financers més coneguts del món: els indexs Nikkei, publicats al Japó per el Nihon Keizai Shimbun, l'índex Dow Jones, i l'index publicat per el Financial Times. De tots aquests, els més coneguts són aquells que mesuren l'evolució dels preus de les principals empreses que cotitzen als mercats com ara el Nikkey Stock Average, el Financial Times Stock Exchange, Dow Jones Industrial Average... Existeixen altres indicadors que permeten estudiar l'evolució del preu de les accions de les empreses de diferents sectors industrials, com podrien ser: el transport, la construcció, les empreses de productes alimenticis, comunicació i espectacles, entre d'altres. Això permet als inversors comparar l'evolució dels diferents sectors i de les empreses dintre de cada sector. Tot i això, els indexs analitzen també tots els aspectes dels mercats financers: els instruments financers amb interessos fixos (com ara els Bons emesos per els governs), els preus de les materies primeres o els tipus de canvi de les divises.
Un exemple d'index és l'IBEX-35 que és el principal index de referència de la bolsa espanyola elaborat per les Bolses i Mercats Espanyols (BME). Aquest està format per 35 empreses cotitzades a les Bolses d'entre les companyies que cotitzen a través del sistema SIBE (Sistema d'Interconexió Bursàtil Espanyol, és la plataforma electrònica para la negociació de valors de renda variable de les quatre bolses espanyoles). A l'hora de mesurar aquestes empreses, aquelles que tenen un major volum negociat d'accions o capitalització bursatil són les que tenen més pes en l'index. Les empreses amb més importància a l'IBEX-35 són: Grupo Santander, Telefónica, BBVA, Endesa, Iberdrola i Repsol YPF. Si una d'aquestes empreses està de baixa llavors l'index se'n ressenteix d'una forma considerable. Cada 6 mesos, 1 de Gener i 1 de Juliol, seguint uns criteris especifics el Comite Assesor Tècnic decideix quines empreses han de formar l'IBEX-35.
Per últim, els indexs també són utilitzats com a eina de comparació d'inversions. Per exemple, jo inverteixo en accions particulars i comparo el meu rendiment amb l'index per veure si vaig per sobre o per sota de la mitjana.
Fonts:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ibex_35
http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_961520722/%C3%8Dndices_financieros.html
http://www.mujeresdeempresa.com/finanzas/finanzas010901.shtml
Aprofito l'entrada d'avui per donar-vos una idea de que són els índexs financers i per què serveixen.
Els índexs són nombres abstractes que representen els moviments d'un conjunt d'actius que els componen: accions, bonos, monedes, commodities, etc.
El pes relatiu que tenen cadascun d'aquests actius en l'índex respon a uns parametres de mesura que es van establir en el moment de la creació de l'index. Un cop creat l'index, el pes que te cadascún d'aquests actius en el conjunt mesurat per l'index variarà segons l'evoulució de cada actiu en el mercat. D'aquesta manera, si en l'últim periode de temps mesurat un actiu ha tingut molta importància en el mercat aleshores aquest tindrà una major importància o major pes en el conjunt dels actius mesurats per aquest index.
Hi ha una gran varietat d'índexs i el seu ús ha traspassat les fronteres del món professional per arribar a ser notícia a les pàgines dels principals mitjans de comunicació escrits i audiovisuals. Atenent a les seves variacions, es disposa d'una visió general del funcionament del mercat i representa un mecanisme de mesura per que els inversors comparin l'evolució de les seves inversions en funció de l'evolució de l'index.
Els indexs més coneguts són els que es publiquen en els tres centres financers més coneguts del món: els indexs Nikkei, publicats al Japó per el Nihon Keizai Shimbun, l'índex Dow Jones, i l'index publicat per el Financial Times. De tots aquests, els més coneguts són aquells que mesuren l'evolució dels preus de les principals empreses que cotitzen als mercats com ara el Nikkey Stock Average, el Financial Times Stock Exchange, Dow Jones Industrial Average... Existeixen altres indicadors que permeten estudiar l'evolució del preu de les accions de les empreses de diferents sectors industrials, com podrien ser: el transport, la construcció, les empreses de productes alimenticis, comunicació i espectacles, entre d'altres. Això permet als inversors comparar l'evolució dels diferents sectors i de les empreses dintre de cada sector. Tot i això, els indexs analitzen també tots els aspectes dels mercats financers: els instruments financers amb interessos fixos (com ara els Bons emesos per els governs), els preus de les materies primeres o els tipus de canvi de les divises.
Un exemple d'index és l'IBEX-35 que és el principal index de referència de la bolsa espanyola elaborat per les Bolses i Mercats Espanyols (BME). Aquest està format per 35 empreses cotitzades a les Bolses d'entre les companyies que cotitzen a través del sistema SIBE (Sistema d'Interconexió Bursàtil Espanyol, és la plataforma electrònica para la negociació de valors de renda variable de les quatre bolses espanyoles). A l'hora de mesurar aquestes empreses, aquelles que tenen un major volum negociat d'accions o capitalització bursatil són les que tenen més pes en l'index. Les empreses amb més importància a l'IBEX-35 són: Grupo Santander, Telefónica, BBVA, Endesa, Iberdrola i Repsol YPF. Si una d'aquestes empreses està de baixa llavors l'index se'n ressenteix d'una forma considerable. Cada 6 mesos, 1 de Gener i 1 de Juliol, seguint uns criteris especifics el Comite Assesor Tècnic decideix quines empreses han de formar l'IBEX-35.
Per últim, els indexs també són utilitzats com a eina de comparació d'inversions. Per exemple, jo inverteixo en accions particulars i comparo el meu rendiment amb l'index per veure si vaig per sobre o per sota de la mitjana.
Fonts:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ibex_35
http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_961520722/%C3%8Dndices_financieros.html
http://www.mujeresdeempresa.com/finanzas/finanzas010901.shtml
diumenge, 16 / desembre / 2007
PUBLICITAT NEGATIVA
La publicitat és una de les principals modalitats de comunicació que serveix pels objectius de l’empresa, i tracta d’informar d’un determinat producte, el qual va dirigit a les persones que els i pot interessar el producte que intenten vendre.
Actualment la publicitat és troba específicament en les medis de comunicació, com la televisió i revistes.
La PUBLICITAT NEGATIVA, és aquella enganyosa, és a dir que menteix o bé no diu la veritat qualitat del producte.
És uan publicitat que manipula la realitat del producte, sense dir-ho directament per tal que no els hi retirin l’anunci.
La discriminació a la dona també és publicitat enganyosa, on és planteja la dona com un objecte, en el contingut publicitari, sense fomentant-li una personalitat, on només té bellesa i està al servei de l’home. Ja que, ja que d’utilització de la dona com un signif
icat sexual, serveix per cridar l’atenció del home.
La imatge de la dona a la publicitat respon en dos arquetips, el de dona objecte o reclam consumista i la dona en rol d’esposa, mare i mestressa. Tot això fa que és doni una imatge
Actualment la publicitat és troba específicament en les medis de comunicació, com la televisió i revistes.
La PUBLICITAT NEGATIVA, és aquella enganyosa, és a dir que menteix o bé no diu la veritat qualitat del producte.
És uan publicitat que manipula la realitat del producte, sense dir-ho directament per tal que no els hi retirin l’anunci.
La discriminació a la dona també és publicitat enganyosa, on és planteja la dona com un objecte, en el contingut publicitari, sense fomentant-li una personalitat, on només té bellesa i està al servei de l’home. Ja que, ja que d’utilització de la dona com un signif
icat sexual, serveix per cridar l’atenció del home.La imatge de la dona a la publicitat respon en dos arquetips, el de dona objecte o reclam consumista i la dona en rol d’esposa, mare i mestressa. Tot això fa que és doni una imatge
Enaquest article surten dades interessants http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/2002/01/27/37071.php
diu que una mitja de dos anuncis presenta la dona com algú intel·ligent, però més del 17% presenta la dona com objecte sexual, un 18% surt la dona com a mare, seguint una mitja de 11 anuncis. Però el que sorprèn és que només 1% de publicitat surt la dona com a líder, autonomia pròpia.
I la imatge que dona l’home? l'home representa l'autoritat, l’experiència i saviesa. Una dada interessant en més del 90% dels anuncis la veu en 'off' que convida a la compra i coneix les bondats del producte és masculina.
Tot i això també hi ha algun anunci discriminatori del home, molt pocs però n’hi, per exemple no se si l’heu vist el de Nescafé el qual s’anuncia un nou tipus d’envàs més fàcil d’obrir, on surt un home obrin el nou envàs i la veu en “off” dient: "Enhorabuena chicos, ya podéis hacer dos cosas a la vez."
Per acabar, cal dir que molts anuncis són retirats la majoria per discriminació a la dona, l’últim cas que s’ha donat recentment és el de Dolce &
Gabbana.
diu que una mitja de dos anuncis presenta la dona com algú intel·ligent, però més del 17% presenta la dona com objecte sexual, un 18% surt la dona com a mare, seguint una mitja de 11 anuncis. Però el que sorprèn és que només 1% de publicitat surt la dona com a líder, autonomia pròpia.
I la imatge que dona l’home? l'home representa l'autoritat, l’experiència i saviesa. Una dada interessant en més del 90% dels anuncis la veu en 'off' que convida a la compra i coneix les bondats del producte és masculina.
Tot i això també hi ha algun anunci discriminatori del home, molt pocs però n’hi, per exemple no se si l’heu vist el de Nescafé el qual s’anuncia un nou tipus d’envàs més fàcil d’obrir, on surt un home obrin el nou envàs i la veu en “off” dient: "Enhorabuena chicos, ya podéis hacer dos cosas a la vez."
Per acabar, cal dir que molts anuncis són retirats la majoria per discriminació a la dona, l’últim cas que s’ha donat recentment és el de Dolce &
Gabbana.Per concloure, només dir que veig que cada cop més hi ha una publicitat negativa, pel fet que intenten fens creure per exemple que un iogurt treu la gana (anunci de Vitalinia), i així molta publicitat més.
http://www.monografias.com/trabajos13/mujer/mujer.shtml
http://www.monografias.com/trabajos15/la-publicidad/la-publicidad.shtml
http://www.monografias.com/trabajos13/mujer/mujer.shtml
http://www.monografias.com/trabajos15/la-publicidad/la-publicidad.shtml
dissabte, 15 / desembre / 2007
Comprar y mantener
Como hemos visto en clase inversiones, he decidido dedicar esta entrada a una de las estrategias de inversión que existe, comprar y mantener, también conocida como Buy & Hold.
Se podría decir que dentro de las estrategias de inversión, la estrategia de comprar y mantener, es la más común, ya que es la estrategia que la gente suele pensar cuando ha decido invertir en bolsa.
Esta estrategia consiste en:
- Buscar un valor que tenga las características que deseamos.
- Adquirir el valor a un buen precio, esperando incluso a que baje el precio hasta el nivel en el que deseamos comprarlo.
- Mantener el valor durante bastante tiempo, durante varios meses, llegando incluso a años.
Puede haber diversos criterios a la hora de buscar el valor en el que deseamos invertir, y éste (el valor) puede tener más o menos riesgo. Pero hay que decir que esta estrategia se suele usar con valores seguros.
Y tal como se indica en http://www.noticiasdenavarra.labolsa.com/canales/355/ la estrategia de comprar y mantener esta considerada como una estrategia de inversión a largo plazo, y poco agresiva.
Podemos encontrar un ejemplo de esta estrategia de comprar y mantener en http://www.noticiasdenavarra.labolsa.com/canales/355/:
"Un ejemplo de este tipo de estrategia es la réplica del mercado: un inversor que compra renta variable y renta fija en la misma proporción en que las dos alternativas están presentes en el mercado y que además trata de replicar el comportamiento general de ambas alternativas (por ejemplo, comprando en bolsa las acciones que componen un índice como el Ibex 35) estaría dentro de esta categoría."
Existen otras estrategias de inversión como son: comprar barato y vender caro, comprar caro y vender barato, IPO (OPV), etc.
Paginas web para obtener más informacion sobre:
- Comprar barato y vender caro:
http://www.noticiasdenavarra.labolsa.com/canales/354/
- Compar caro y vender barato:
http://www.noticiasdenavarra.labolsa.com/canales/353/
En mi opinión esta estrategia es casi la mejor estrategia que se puede seguir a la hora de hacer una inversión, ya que es que una inversión poco agresiva, lo malo es que hay que hacerla a largo plazo. ¿Que opináis sobre esta estrategia? ¿Consideráis que hay alguna mejor a esta?
Fuente de informacion:
http://www.noticiasdenavarra.labolsa.com/canales/355/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
